Al 2.0, sempre atent i ocurrent, no l’hi ha passat per alt la setmana transhumàntica que ha viscut l’alcalde de Barcelona. Una setmana molt viatgera que l’ha portat a visitar tres ciutats en tres dies: Roma, on va assistir a la missa inaugural del pontificat del papa Francesc; Madrid, on va participar al sopar ofert a la Comissió d’Avaluació del Comitè Olímpic Internacional, i París, on ha estat present a la inauguració del saló del llibre. Crec i defenso el paper institucional que ha de fer l’alcalde de Barcelona. És important que la nostra ciutat estigui representada en aquells llocs i en aquelles ocasions sigui necessari i on la seva presència garanteixi i ajudi en la projecció de Barcelona. Crec i critico, però, que aquesta representativitat mai es pot fer desatenent allò que més ha de preocupar, i ocupar, a un alcalde: els seus veïns.
¿És més important assistir, des de la llunyania i anonimat, a una missa per molt rellevant que aquesta sigui o presidir un acte a la teva ciutat on dones escalf a més de 400 entitats presentant un necessari pla d’inclusió social? Per Xavier Trias no hi ha dubte: confirmada presència a Roma i desconvocades centenars de persones a Barcelona. ¿És més important formar part d’una visita a un saló literari o trobar una solució al tancament del mític bar Marsella? Per Xavier Trias no hi ha dubte: París abans que Barcelona. Un viatge que hagués pogut aprofitar per conèixer la normativa per protegir el comerç singular que fa ciutat que té la capital francesa. Si s’apliqués a Barcelona el Marsella no tancaria i la Catalònia encara seria una llibreria.
Ho alertava fa unes setmanes: alguns barris de la ciutat se’ns estan descosint per dins. Vivim mesos crítics on molts dels nostres veïns pateixen la crisi d’una forma alarmant. Patiment que comença a fer-se notar en les audiències públiques i els plenaris dels districtes, que se celebren mensualment. En aquest context la responsabilitat dels càrrecs públics –de tots, govern i oposició- és estar al costat dels nostres conciutadans. És hora d’enviar senyals inequívocs de complicitat, comprensió i recerca de solucions als problemes que ja són de tots.
De res ajuden decisions flagrantment errònies d’aquest Ajuntament. Deixar d’invertir 114 M€ quan els ciutadans pitjor ho passen, perdonar el deute de 132 M€ a la Generalitat i evitar els barris més necessitats són tres decisions tan desafortunades com injustes. Un alcalde Barcelona mai pot decidir no anar a un districte de la seva ciutat. I això és el que aquest cap de setmana Trias ha fet. Després de confirmar la seva assistència, l’alcalde de les persones, com ell s’anomena, va voler evitar sentir cap queixa i va donar l’esquena a la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona, que eren qui celebraven la seva assemblea general a Torre Llobeta. Caldria recordar-li a Trias el lema de la trobada, Combatem la crisi a peu de carrer, i exigir-li rectificar la seva política de donar l’esquena als més necessitats.