Entrevista de Guillem Carol al The New Barcelona Post
El número 2 de BComú sosté que el principal objectiu que té un ajuntament és “aconseguir que la ciutat continuï sent un lloc per viure”. Defensa que l’habitatge s’ha de considerar un dret, com la salut o l’educació, i que Barcelona no pot basar tota la seva activitat econòmica en el turisme, ja que “tindrem salaris baixos i una ciutat per ser usada i no per ser viscuda”.
Entrevista d’Arnau Nadeu del diari Línia.
Una conversa amb el director editorial dels diaris Línia, Arnau Nadeu, en el marc del cicle de conferències La ciutat metropolitana: progrés i futur, a l’Espai Línia. La mà dreta de l’alcaldessa Ada Colau, tot i reconèixer-se com una persona autocrítica, va considerar que a dos mesos de les eleccions era moment de treure pit de les polítiques que han impulsat els darrers vuit anys.
Enllaç a l’entrevista
Un dels debats que va fer aflorar Barcelona en Comú ara fa set anys va ser la necessitat d’establir un model turístic per a la ciutat.
Una de les qüestions que influeix en un model turístic sostenible és l’arribada de creuers al Port de Barcelona, que és el primer port de creuers del Mediterrani. D’una banda, comporta una massificació turística amb un retorn econòmic baix, sobretot en els creuers que fan parada de poques hores. De l’altra, aquestes grans embarcacions generen contaminació i contribueixen al canvi climàtic, amb conseqüències per a la salut pública i el benestar de la ciutadania.
Les conseqüències socioeconòmiques derivades de la pandèmia de la COVID 19 han evidenciat, com en altres àmbits, les debilitats que alguns ja denunciàvem i treballàvem per revertir.
A Barcelona, per exemple, estem patint els efectes de la dependència excessiva del turisme. Uns efectes que, probablement, s’allargaran en el temps. El sector turístic pot tenir una recuperació més lenta que d’altres si les reserves a fer desplaçaments llargs persisteixen mentre no hi hagi una vacuna. Caldrà adaptar l’oferta als visitants de proximitat i confiar en el paper que pot jugar Fira de Barcelona, ja que el 35% del turisme de la ciutat és professional. L’organització de congressos i trobades segures ajudarà a una recuperació més ràpida d’aquest tipus de turisme. En qualsevol cas, en un context d’emergència climàtica, però també com a estratègia de ciutat, hem de ser menys dependents del turisme (menys dependents d’una única activitat). Barcelona continuarà acollint turistes perquè la ciutat és atractiva arreu del món, però és el moment de dimensionar el seu pes econòmic.
L’alternativa a aquest monocultiu és la diversificació de l’economia. Un canvi de model que només es pot fer a escala de regió metropolitana. Necessitem un contrapès al sector serveis per part de l’economia productiva, verda i digital, prioritzant sectors on ja s’està treballant: salut i biomedicina, mobilitat sostenible, rehabilitació energètica, economia digital i sectors creatius. El potent ecosistema universitari i de centres de recerca ha de refermar l’aposta per projectes de transferència de coneixement.
Les administracions públiques, també el municipalisme, han de facilitar la reorientació econòmica amb un conjunt de projectes i inversions. El 2020 haurà estat l’any de l’emergència. A diferència del 2008, hi ha hagut un ampli consens en abordar aquesta crisi de manera totalment oposada a l’austeritat de la darrera. En són un bon exemple les mesures de l’escut social, els ERTE, o els fons a les Comunitats Autònomes. A Barcelona hem estat capaços de reorientar el pressupost i crear un fons COVID de 90 milions d’euros i hem aprovat ajudes a la restauració, el comerç i els autònoms, els sectors més afectats a la ciutat.
A partir de 2021 s’obrirà una oportunitat per enfortir l’economia, diversificar-la i re engegar-la a través d’aquestes noves activitats. Europa ja ha decidit les partides dels fons estructurals i el Ministeri d’Hisenda ha anunciat aquesta setmana el que era inevitable: la suspensió de les regles fiscals i els objectius de dèficit per als exercicis de 2020 i 2021. D’aquesta manera el conjunt d’administracions podran destinar tots els recursos per augmentar les polítiques socials i garantir mesures anticícliques i d’estímul econòmic. Gràcies a això, els ajuntaments podrem utilitzar, també, els romanents de tresoreria.
Així i tot, els recursos econòmics són sempre finits i, més en la situació actual, caldrà ser molt curosos en les decisions que es prenguin. Els nous projectes han de ser sostenibles des de tots els punts de vista. És imprescindible que, després de la injecció inicial de diners, ho siguin financerament. Però també han de ser iniciatives que engeguin processos econòmics sostenibles ambientalment i socialment.A Barcelona hem començat a recórrer aquest camí. Alguns exemples d’aquesta reorientació econòmica són la Ciutadella del Coneixement, un centre de recerca de la UPF dedicat al Benestar Planetari; les inversions en la millora del transport públic –el tramvia a la Diagonal i el ramal del Besòs, o el gran salt que ha de fer Rodalies-; la recent presentació del pla de rehabilitació integral dels edificis de la ciutat; o l’eco-barri amb el centre de recerca sobre emergència climàtica a la desembocadura del Besòs.L’ampli acord en la nova manera d’afrontar les crisis econòmiques i el creixent consens per revertir l’emergència climàtica i les desigualtats socials haurien de fer possible aquesta transició en els pròxims anys.
No se trata de estar a favor o en contra, pero sí de abrir un debate sobre qué tipo de aeropuerto necesita nuestra ciudad, teniendo en cuenta las emisiones que genera.
Hoy quizás no colocaríamos el aeropuerto en La Volatería al lado de un delta del Llobregat, pero lo que sería imperdonable es cargarse un ecosistema natural mientras lucimos en la solapa el pin de los ODS. Permitamos que sigan volando aves y aviones, no veo mejor metáfora para eso que llaman desarrollo sostenible.
El viatge, la descoberta, conèixer altres ciutats, països i cultures és un signe de progrés i una activitat pròpia de la curiositat humana. Com en tantes altres coses, la globalització ha facilitat i fet créixer el turisme de manera exponencial. El darrer informe de l’Organització Mundial del Turisme ho assenyala amb contundència: l’any 1950 hi van haver 25 milions de desplaçaments turístics al món, 528 milions l’any 1995 i més de 1.000 milions de viatgers es van desplaçar l’any 2012. El mateix informe assenyala que al 2030 seran més de 1.800 milions de persones els que es mouran d’un lloc a un altre. De tot plegat, avui per avui, Europa se n’endú més de la meitat. El turisme, inexorablement, és una activitat que s’ha convertit en un potent sector econòmic amb una immensa capacitat de creixement en el futur. Cal assenyalar, però, que la mitjana salarial en el sector turístic està per sota de la mitjana general, és inferior a la mitjana del sector serveis i ofereix menys estabilitat laboral que altres activitats econòmiques, segons assenyala l’Institut d’Estudis Turístics del Ministeri del ram.
Si ens fixem en les motivacions que ens porten a moure’ns d’un lloc a l’altre hi veurem una clara evolució. L’actitud del viatger que cerca descobrir mons ignots és molt diferent a la del turista contemporani, on el viatge esdevé una desconnexió temporal de la rutina laboral, un estat de vacances. Com assenyala Ives Michaud: “El turista és a la recerca d’un món lleuger, plaent, que no pesi, lliure de l’angoixa i de la seriositat del món real”. Aquesta constatació, a la que lògicament s’hi podrien trobar nombroses excepcions, és el que obliga a les ciutats a preparar-se per esdevenir indrets turístics. En l’economia de l’experiència el que compta és satisfer les expectatives del client, i això obliga a convertir la complexitat de la vida urbana en paquets simples, còmodes i adaptables al gust del visitant.
La posició d’una ciutat com Barcelona en relació al turisme ha de tenir en compte les dues consideracions. La primera és que aquest és un sector amb molta capacitat de creixement i on la nostra ciutat té un enorme potencial. La segona és saber fins on estem disposats a transformar Barcelona per tal d’adaptar-la a les exigències d’aquest sector. L’exemple ineludible és la instal·lació que va sobrevolar la ciutat, durant massa mesos, del complex Eurovegas d’hotels i casinos. Sense dubte, incrementava l’atractiu turístic de Barcelona però el preu al que ho feia era desproporcionat: un atac frontal al model de ciutat. Per molts, el nou Pla d’Usos de Ciutat Vella, aprovat per CiU i el PP, que elimina qualsevol límit a la instal·lació de nous hotels i apartaments turístics al cor de la ciutat és una altra decisió equivocada que trencarà el fràgil equilibri de la zona més sensible de Barcelona.
Fa pocs dies coneixíem la notícia de la venda de la torre Agbar i la seva transformació en un hotel de luxe. Es pot esgrimir, com així és, que és la decisió d’una companyia privada però, des d’un punt de vista urbà, la icona arquitectònica de la plaça de les Glòries –el nou espai de centralitat urbana– i la porta del 22@ es converteix en el símbol d’una Barcelona encarada sense cap timidesa al turisme. Poc temps després, l’Ajuntament anunciava una gran festa, organitzada per Turisme de Barcelona, per celebrar el cap d’any al passeig de Maria Cristina amb l’objectiu de situar-se en el circuit de les grans ciutats amb iniciatives icòniques. Tot plegat succeeix mentre a la nostra ciutat no s’atura el tancament de comerços tradicionals que han sucumbit a la pressió d’un mercat que busca la rendibilitat ràpida que ofereix el turisme barceloní.
Barcelona no pot ni ha de prescindir del turisme, però cap ciutat hauria de centrar la seva estratègia econòmica en aquesta activitat. Els costos urbans i socials que comporta són massa alts. S’acumulen massa notícies com per témer que el Govern municipal ha decidit posar la directa i deixar-se estar de miraments. La crisi i l’atur serveixen de coartada per capgirar l’objectiu: enlloc de posar el turisme al servei de la ciutat és Barcelona la que s’entrega al turisme. Mentrestant, l’estratègia política és la ciutat intel·ligent. Potser acabarem descobrint, més d’hora que tard, que aquesta consisteix en deixar de pensar en el ciutadà…