A les portes de les eleccions municipals del 28 de maig, un dels debats més presents a l’agenda mediàtica gira al voltant de les grans transformacions urbanes del projecte Superilla Barcelona. De totes les actuacions, la de l’Eixample és la que genera més declaracions i titulars. Però, al contrari del que es pugui pensar si només s’escolta els seus detractors, el concepte Superilla Barcelona defineix un model per a tota la ciutat, amb actuacions a la Meridiana; al carrer de Pi i Margall; al marge dret del Besòs; al Port Olímpic; protegint escoles; o a l’antiga fàbrica Mercedes-Benz. Paradoxalment, els mateixos que obvien aquestes transformacions arreu de la ciutat i volen centrar el debat en l’Eixample ens acusen d’haver oblidat els barris de la ciutat. Un argument que, en boca de qui va destinar grans inversions a canviar les llambordes de la Diagonal o de qui s’oposa a la unió del tramvia, que connectaria molts d’aquests barris de punta a punta de la ciutat, és una mica ridícul. Perquè alhora, a part de la multitud d’actuacions per tota Barcelona en la gestió pública ordinària, el govern d’Ada Colau ha impulsat el Pla de barris, un projecte extraordinari amb una dotació de 300 milions d’euros amb l’objectiu de reduir les desigualtats territorials a la ciutat davant l’augment evident dels factors de vulnerabilitat als barris amb rendes més baixes de Barcelona durant les darreres dècades.
Arxiu d'etiquetes: Pla de Barris
Desplegant instruments de govern metropolità a l’AMB. Línia, 30 de març de 2023
A Barcelona, com a altres grans capitals de l’Europa occidental, s’està configurant una escala local en diverses geografies fruit del seu creixement i desenvolupament com a metròpoli i regió metropolitana. La dimensió barri, més diluïda a escala municipal, pren nova rellevància com a espai de vida comunitària i en termes d’identificació. La Barcelona municipi continua sent l’escala fonamental dins de l’àmbit local. També està molt consolidada l’àrea metropolitana, que és el continu urbà o la ciutat del metro. I, finalment, hi ha la regió metropolitana, la ciutat dels cinc milions, la ciutat real on quotidianament bona part de la ciutadania es desplaça per treballar, estudiar o gaudir de l’oci i de la cultura, i l’àmbit on serà possible afrontar els reptes socials i ambientals que tenim plantejats.
Va de Besòs. Línia, 14 d’octubre de 2022
El Besòs és un territori estratègic per a la metròpoli barcelonina i per a Catalunya, amb una de les densitats de població més altes d’Europa, on viuen, segons quins límits de referència prenem, entre 700.000 i un milió de persones repartides en gairebé un centenar de barris de diferents municipis.
Avui el Besòs ha deixat de ser el límit entre ciutats i el seu parc fluvial és un espai renaturalitzat que gaudeixen milers de ciutadans de les dues lleres. El Besòs ha esdevingut el veritable centre de la regió metropolitana de Barcelona; l’eix que l’explica i la projecta i l’indret amb més potencial de transformació, no només a la banda del litoral, sinó al llarg de tot el riu. La construcció de consensos al voltant del futur del Besòs és imprescindible i l’estem consolidant.
Per un Pla de Barris Metropolità. Línia, 25 de juny de 2021
L’augment de les desigualtats socials i la conseqüent segregació urbana són reptes centrals de les ciutats. Les causes no neixen a la ciutat i depassen les capacitats dels governs locals, però, en canvi, la desigualtat hi aterra i provoca que els sectors més benestants s’apleguin en els mateixos territoris i els col·lectius més vulnerables facin el mateix.
Un article on exposo les aportacions i diferències entre la Llei de Barris de la Generalitat i el Pla de Barris de Barcelona per argumentar la necessitat d’impulsar un Pla de Barris Metropolità.
PLA DE BARRIS. Sense barris no hi ha Barcelona
La Trini, mola!, una exclamació que s’ha convertit en una mena de crit de pertinença. Enfilat en un turonet coronat per una presó que s’ha d’enderrocar i rodejat de grans infraestructures sorolloses i contaminants, Trinitat Vella, dens i amb pendent, té tots els números per rebre la denominació de barriada de la perifèria o, prenent el títol del llibre de Paco Candel, d’allà on la ciutat canvia el seu nom… Però no és així, a la Trini hi ha orgull de barri. De fet, bastant igual al que passa a Gràcia, al barri antic de Sant Andreu, a la glamurosa i premiada Esquerra de l’Eixample, o al senyorejat Sarrià; el pont de Sarajevo, la plaça, el cafè, el forn (a la Trini en trobareu un dels millors de Barcelona), els arbres, els carrers, les façanes, les cares dels veïns, les entitats, les AFA’s i les xarxes comunitàries, configuren un paisatge que en aquest món eteri i global se’ns fa enormement significatiu, una mena d’intercanviador entre la intimitat de la llar i la immensitat del món.
El barri és, a més, un ecosistema fantàstic per a la innovació, sobretot si cada vegada més en reforcem la diversitat d’usos, si afavorim que s’hi pugui viure i treballar, formar-se i divertir-se, associar-se i conèixer. No és un poble aïllat i desconnectat del món, sinó un entorn que conviu i està connectat amb la diversitat de la metròpoli i té al seu abast tots els recursos del món urbà. Ara que pensem ciutats per viure (verdes i amb aire net), estimulants pel coneixement (l’escola n’hauria de ser la seva catedral) i amb una economia basada en el talent i la innovació, no hauríem d’oblidar el barri com a context pel qual apostar, sobretot si pensem en el reciclatge de tots els polígons urbans que es barregen amb els barris populars. Sincerament, he vist més innovació en els barris del Pla de Barris que en els despatxos llustrosos de moltes grans empreses de la ciutat. La Barcelona dels 15 minuts, estimulant i creativa, no és altra que la Barcelona de la Trini.
El Pla de Barris busca incentivar totes aquestes dimensions -educació, espai públic, ocupació i activitat econòmica, vida comunitària- en els barris més populars de la ciutat. Hem fet la primera edició entre els anys 2017-2020 i ha sigut increïble. No trobareu grans obres faraòniques, ni cap projecte ampul•lós, però sonen orquestres simfòniques de nens i joves, s’han articulat equips educatius i projectes innovadors a totes les escoles, s’han fet més de 100 petites intervencions a l’espai públic sota el control estricte de veïns i veïnes de cada barri (recuperació d’espais entre blocs, un skate Park, placetes i vials, jocs infantils, itineraris esportius…). Hi ha hagut plans de comerç i ens hem inventat els baixos de protecció oficial, s’ha recuperat la memòria històrica de cada barri amb aportacions gràfiques dels veïns que posen la pell de gallina, i un equip de fotògrafs barcelonins han retratat barris que quasi no apareixien a l’arxiu fotogràfic de la ciutat. S’han fet centenars de casals d’estiu i tallers ocupacionals per joves i per aturats de llarga durada, s’han incubat esplais allà on no n’hi havia, s’ha establert un bus a demanda a Torre Baró i s’han reciclat finques que no tenien ni comunitat de veïns a les quals s’han combinat les obres amb el procés d’articulació veïnal. És difícil explicar-ho amb dades, no hi ha cap xifra que sigui capaç de resumir i revelar el que s’ha produït entre els equips tècnics de cada barri i els veïns i veïnes organitzats. Són milers de petites històries, moltes de les quals provoquen un somriure o, fins i tot, fan saltar una llàgrima. El Pla de Barris, a més, ha provocat una petita revolució en la forma de treballar municipal. Els equips obliden la ratlla entre funcionaris i veïns, de la mateixa manera que s’esborren les àrees i departaments.
A partir del gener n’iniciem la segona edició. Afegim El Carmel, Can Baró, el Raval de cap a cap, el Poble Sec, Verdun, la Prosperitat, Can Paguera i el Turó de la Peira, amb el mateix horitzó: millorar la qualitat de vida i enfortir el capital social i cultural fent emergir tot el potencial de la proximitat. Ara el context ha canviat i hem d’afegir un parell d’objectius centrals: activar i vetllar per l’economia de proximitat (comerç, petita indústria, tallers…), així com fer front a les exigències socials d’una pandèmia que, com sempre, afecta els més vulnerables. Del que es tracta és d’activar l’energia compartida, fer-la créixer i aconseguir que el crit que s’escampa en els límits de la ciutat sigui més real: la Trini (o qualsevol barri de Barcelona), mola!
Un estiu especial pels barcelonins més petits
“Hem resolt que no havíem de sistematitzar lliçons, ni ens hem cregut obligats a donar coneixements. Ens ha semblat que la nostra feina era obrir l’esperit, era fer que els nois s’adonessin del tresor que teníem davant nostre i que en copsessin, no una ciència freda i encarcarada, sinó la vida mateixa amb tota la seva majestat, amb tot el seu fons moral.” Amb aquestes paraules l’Artur Martorell, pedagog i mestre d’escola municipal, descrivia els objectius de les colònies d’estiu organitzades per l’Ajuntament de Barcelona a la Vall Fosca, que es van realitzar des de l’any 1916 fins a l’inici de la guerra civil.
Les seves paraules, cent anys després, servirien per encapçalar la mesura de govern que avui hem presentat. Vull fer un petit reconeixement als milers de monitors i monitores que ho faran possible. El desaparegut Carles Capdevila els definia amb la seva sensibilitat característica: “Són uns éssers estranys d’entre 18 i 25 anys que es fan dir monitors d’esplai, o caps d’agrupaments. Els reconeixereu perquè pringuen totes les tardes de dissabte als caus muntant gimcanes, perden els caps de setmana fent excursions i malgasten la Setmana Santa sencera i quinze dies de juliol anant de campaments. I a sobre se’ls veu feliços, i -el que és pitjor- a la canalla que cuiden, també.” Monitors i monitores de Barcelona, gràcies per ser-hi.
Les activitat de lleure infantil i juvenil no són una manera d’entretenir criatures, creen un context educatiu molt potent, que facilita la iniciativa col·lectiva i la participació, un aprenentatge molt vinculat al viure en comú, l’experiència del joc o l’esport, el contacte amb la natura, una relació amb els adults ben diferent a la dels pares o els mestres, és probablement la millor vivència que podem oferir als més petits després d’estar tancats a casa durant tantes setmanes. També és per això que en els barris del pla de barris, aquells territoris on l’experiència del confinament s’ha viscut en cases més petites o més atapeïdes, i on les conseqüències socioeconòmiques de l’epidèmia tindran més impacte, hem enriquit la oferta general amb un paquet específic d’activitats en tres grans àmbits: casals d’estiu gratuïts amb menjador juliol i agost, obertura de 10 centres cívics i 9 biblioteques durant tot l’estiu amb activitats pels més petits, i un conjunt d’activitats de dinamització de l’espai públic a tots els barris del pla.
A la Marta Mata, antiga regidora d’educació d’aquesta casa, li preguntaven, en una entrevista, com havia de ser l’escola i ella responia: Que existeixi en el sí d’una ciutat educadora que reconeix la infància com el seu tresor més valuós, i li dedica cases per conviure, parcs i places per jugar, i museus i biblioteques per aprendre. Aquest estiu Barcelona serà educadora a qualsevol racó de la ciutat, espero que a partir del setembre els mestres i les escoles agafin el relleu dels monitors i els esplais. L’epidèmia ha tingut efectes greus per la ciutat, però no hauríem de permetre que les criatures en patissin les conseqüències. Mestres, monitors i educadors en general, avui la ciutat us necessita més que mai!