“Trias torna a menystenir Barcelona”

  • “Els topònims condensen la història de la ciutat, no es poden comercialitzar”, li recorda el president del GMS a l’alcalde
  • “Trias ens està allunyant del model Barcelona i ens està portant cap el model Madrid, tot i que quan en parla la menysprea”, ha denunciat el regidor socialista

L’alcalde Xavier Trias es mostra incansable i segueix conjugant el verb privatitzar amb veritable fruïció. La seva darrera proposta l’ha fet pública avui en el transcurs de la presentació del Pla de Patrocini Corporatiu de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB): comercialitzar la denominació d’estacions i línies de metro, línies d’autobús i espais singulars de la xarxa de metro. Una decisió, ha assegurat el president del Grup Municipal Socialista (GMS), Jordi Martí, “amb la que Trias torna a menystenir Barcelona”. Martí ha recordat a l’alcalde “que els topònims de Barcelona condensen la història de la ciutat, no es poden comercialitzar”. Malauradament, la decisió del Govern municipal no és nova i, en paraules del regidor socialista, “s’inscriu plenament en l’onada privatitzadora de Trias, que segueix imparable”. Jordi Martí ha denunciat que Trias “ens està allunyant del model Barcelona i ens està portant cap el model Madrid, tot i que quan en parla la menysprea”. “Després de disfressar Colom, ara és l’hora del carnaval onomàstic a la xarxa de transport públic. Què serà el següent, alcalde?”, ha conclòs.

Jordi Martí a Trias: “Benvingut, dos anys després, a La Sagrera”

  • El president del GMS ha assegurat que “sense la pressió i la insistència de l’alcalde Hereu per exigir que aquesta fos l’estació central de l’alta velocitat a Barcelona avui s’hagués signat un protocol a Sant Cugat”
  • “Avui existeixen més dubtes que certeses. Espero que amb aquesta signatura Trias no s’hagi volgut fer una foto d’estiu”, ha alertat el regidor socialista
  • “Massa gran?, diuen que era el projecte. La Sagrera no és un projecte massa gran, és un projecte massa important, que és un altre cosa”, ha assegurat

Signatura aquest matí d’un protocol d’intencions que garanteix el desenvolupament de l’estació de La Sagrera. Presents, ministeri de Foment, Ajuntament de Barcelona i Adif. Dos anys després de ser nomenat alcalde, Trias es fixa, per fi, en el principal projecte que te plantejat la ciutat per al desenvolupament del seu futur. “Benvingut alcalde a La Sagrera”, ha dit Jordi Martí, president del Grup Municipal Socialista (GMS). “Ja tocava que es fixés en aquest projecte tant estratègic, no només per l’alta velocitat sinó perquè ha de permetre resoldre una de les ferides urbanes més grosses que té plantejades Barcelona i que ha de permetre compensar tot un àrea que ha de ser motor de desenvolupament i de creixement en uns barris castigats per la crisis actual”. Martí ha volgut recordar avui que “sense la pressió i la insistència de l’alcalde Hereu i de la feina feta per tot el Grup Municipal Socialista per exigir que La Sagrera fos l’estació central de l’alta velocitat a Barcelona s’hagués signat un protocol per l’estació de Sant Cugat”.

El regidor socialista ha lamentat, un cop més, la manera de fer del govern conservador de CiU. “Tornen a actuar amb el mateix modus operandi: no informen als grups, no expliquen els avenços que hi ha al voltant dels grans projectes que té plantejats Barcelona”. “Això”, ha denunciat Martí, “no havia
passat mai en aquest Ajuntament”. En aquest sentit, el president del GMS l’hi ha criticat a Trias –“que sempre ens recorda que governa en minoria”- “el poc respecte democràtic al no tenir en compte a la majoria de l’arc del plenari”. D’haver-ho fet, d’haver buscat el màxim suport, “ens hagués trobat més disposats a col·laborar que a discutir”

Sobre allò presentat avui, Jordi Martí ha estat clar: “Hi ha molta falta de concreció al voltant del que s’ha fet. Hi ha més dubtes que certeses”. Ha recordat que aquesta obra ja estava pressuposta pel Govern espanyol. Però també que “estem acostumats a que l’Ajuntament davant d’altres administracions renunciï de seguida a exigir i defensar amb tota la força els compromisos adquirits”. Una realitat que porta a Martí ha assegurar: “Tenim la sospita que la negociació amb l’estat no s’ha fet amb tota la contundència”. “Espero que avui Trias no s’hagi volgut fer una foto d’estiu”, ha lamentat.

Finalment, el regidor ha volgut debatre les crítiques sobre “el tamany” de l’estació. “Massa gran?, diuen que era. La Sagrera no és un projecte massa gran, és un projecte massa important, que és un altre cosa. La transcendència que té en l’àmbit del Besòs és importantíssima. Barcelona ha de continuar tenint la màxima ambició per resoldre els problemes dels barcelonins”.

 

 

 

 

“La modificació del Pla d’Usos es carrega Ciutat Vella”

Dimecres, 24 d’abril de 2013

 

Jordi Martí: “La modificació del Pla d’Usos es carrega l’equilibri de Ciutat Vella”

  • “Marina de luxe, Pla d’Usos, Montmeló… En poc temps hem passat de Massachusetts a Montecarlo”, ha lamentat el president del GMS

 

  • “Sabem que Mas vol portar el país cap a Ìtaca. Avui sabem que Trias porta Barcelona cap a València”, ha criticat el regidor socialista

 

Després d’unes setmanes on Alberto Fernández Díaz ha anat anunciat totes i cadascuna de les inversions que farà l’Ajuntament el 2013, ahir va arribar-li el torn al Pla d’Usos de Ciutat Vella. La seva modificació va ser, també, anunciada pel PP. Avui, 24 hores després d’aquesta rellevant notícia, el govern municipal l’ha oficialitzat. El president del Grup Municipal Socialista (GMS), Jordi Martí, ha volgut valorar el què i el com. Sobre la modificació, Martí ha estat clar: “El més rellevant és la consolidació del pacte de govern entre CiU i PP; un pacte que és un frau perquè es carrega el PAM, un full de ruta aprovat al Plenari municipal que era fruit, com se’ns va repetir una i altra vegada, d’una amplíssima participació ciutadana. Un PAM que, després dels darrers acords –inversions, Pla d’Usos-, està ferit de mort”.

Pel regidor socialista, la modificació aprovada per CiU i PP “es carrega el districte, es carrega l’equilibri de Ciutat Vella”. “Marina de luxe, Pla d’Usos, Montmeló… En poc temps hem passat de Massachusetts a Montecarlo”, ha criticat. Martí ha recordat allò que tots els experts avalen: “Tots els plans turístics plantegen que allò que cal és escampar l’activitat turística per tota la ciutat i rebaixar la pressió sobre el centre. Aquesta modificació va, senzillament, en direcció contrària”.  Sobre l’afirmació que ha fet regidora de Ciutat Vella –“el límit d’hotels el posarà el Plenari”-, Martí ha assenyalat: “que ningú no s’enganyi, el límit el posarà el PP”.

Sobre el com, el president del GMS ha estat clar: “l’acord amb el PP té una cadència curiosa. Dels acords ens assabentem perquè els anuncia el PP; després, i no abans, els aprova la Comissió de Govern, i després, en un gest que encara és més trist, l’alcalde surt i els agraeix”.

“I a tot això”, s’ha preguntat Martí, “on és l’alcalde?”. “L’hem convertit en una persona que simplement dóna les gràcies. No hi ha cap iniciativa política que puguem atribuir-li. Ciutat vella, el cor de Barcelona, allà on es dóna la metàfora de la ciutat sencera, no mereix que l’alcalde no expliqui quin és el seu projecte. Sabem que Mas vol portar el país cap a Ítaca. Avui sabem que Trias porta Barcelona cap a València. Ben trist”, ha conclòs Jordi Martí.

 

 

Una oportunitat perduda. El Periódico, 18 de març 2013

No és acceptable que per evitar els abusos d’algunos -l’ajuntament de Madrid acumula la meitat del deute públic local- i controlar fèrriament la despesa pública, el Govern aposti per carregar-se la capacitat dels municipis de donar una resposta global a les necessitats dels seus ciutadans. En el cas de Barcelona és més lacerant ja que supedita el principal instrument de govern que ha tingut la ciutat, la Carta Municipal, al nou marc jurídic.

Article El Periódico

 

La vaca cega. Bcn.cat, 7 de gener de 2013

Un any i mig després, CiU s’ha vist obligada al darrer Plenari de l’any 2012 a recular fins a la casella zero. Després de fer miques el consens polític i veïnal forjat al darrer mandat presentant un nou projecte urbanístic salpebrat de rampes helicoïdals i horts tecnològics que a ningú no han convençut, el tinent d’alcalde d’Hàbitat Urbà ha votat a favor de la nostra proposició que va en direcció totalment contraria.

 

Article Bcn.cat

 

La catifa

El Pla Integral de Trinitat Vella, el monestir de Pedralbes i el Teatre Arnau. Ha sigut marxar l’alcalde Trias a Xina i que comencin a entrar-li pedres a la sabata. Pedres col•locades pels seus propis regidors i fetes, totes, d’un mateix material: la falta de respecte als veïns de Barcelona. Que CiU governa la ciutat en minoria ja se sap. Que CiU ha decidit viure de la inèrcia d’anteriors mandats, també. Que CiU no té projecte per la ciutat, també. El que costa de creure és veure quina és la manera de tenen de fer política.

De tants anys a l’oposició he de reconèixer que esperava idees a dojo, projectes il•lusionants, noves maneres d’entendre l’urbs, noves mires… Fins avui, no he vist res d’això. Tot el contrari, el govern Trias comença a acumular massa exemples d’incompliments, desconeixement…

La setmana passada vàrem conèixer que el regidor de Sant Andreu, Raimond Blasi, havia plagiat pel seu Pla Integral de Trinitat Vella -segons ell, estratègic-  un pla que s’havia pensat pel barri de Campclar de Tarragona uns anys abans. Vaig denunciar aquest plagi i vaig exigir a l’alcalde que el retirés. Barcelona no pot tirar endavant un Pla que repeteix paràgrafs sencers d’un text creat pel pla tarragoní, no pot aplicar un Pla que no parteix de la realitat de la Trinitat Vella barcelonina sinó d’allò que algú va pensar per un altre indret. Aquest fet vergonyós, una falta de respecte pels barcelonins i pels veïns d’aquest barri, l’Ajuntament ha decidit escombrar-lo sota la catifa. Sense rectificacions, sense disculpes públiques.

La falta de respecte que CiU mostra envers els ciutadans també la té pels seus electors. En campanya electoral, així està recollit en el seu programa (pàgina 344), Trias va prometre, literalment, “impulsar el retorn del monestir de Pedralbes al barri de Sarrià”. Una promesa simbòlica que impacta en la línia de flotació sentimental de molts veïns. Aquesta setmana hem sabut, però, que és una promesa “ridícula i absurda” –les cometes són d’Antoni Vives, tinent d’alcalde d’Hàbitat Urbà i regidor de Les Corts-, com ridícul i absurd, diu Vives, “és que Sarrià vulgui recuperar el monestir”. Desdir-se només un any després del seu programa electoral no és el millor favor que se li pot fer a la política, mancada com està de credibilitat. Què difícil és que la ciutadania recuperi la confiança en la política si els polítics actuem amb aquesta falta de respecte.

Un altre exemple: desconèixer que un equipament com el Teatre Arnau ja és municipal. Ara hem conegut que el Govern municipal –el mateix que plagia plans integrals i que es desdiu de promeses electorals- desconeix quin és el seu patrimoni. El PAD de Ciutat Vella per aquest mandat ens regala un motiu més de preocupació. La regidora Mercè Homs, que durant bastants anys va estar adscrita al districte, té vol adquirir l’Arnau. Hi estem tant d’acord que per això ja el vàrem comprar… l’any 2011. Falta de idees? Desconeixement del seu districte? Els veïns es mereixen molt més.

Em preocupa saber fins quant podrà aquesta catifa cobrir errors, desconeixements, plagis…

Menos Barcelona. ABC, 10 de juliol de 2012

El Ayuntamiento y los técnicos que en él trabajan llevan muchos años realizando planes integrales. Planes en los que podemos o no estar de acuerdo -para eso existe el debate político- pero que jamás han necesitado ser plagiados, como el de Trinitat Vella. Como barcelonés y como regidor me avergüenza la falta de respeto que CiU ha demostrado tener con la ciudad y con sus vecinos.

Article a l’ABC

Un any i tot igual…

Aquest matí he fet balanç del primer any del govern Trias. Al web que avui estreno trobareu el resum de la roda de premsa. Al meu bloc us deixo escrites algunes reflexions. La primera, de calaix: administrar les competències municipals i definir i gestionar un projecte de ciutat que afronti els reptes contemporanis són les dues exigències a les que ha de fer front tot alcalde. L’administració quotidiana es recolza, sobretot, en la cultura de la organització municipal i en la capacitat del cos de funcionaris i treballadors públics. El projecte de ciutat, en canvi, és on pren sentit la política en majúscules.
La segona: el primer any de govern Trias va començar amb un traspàs exquisit i amb una gran dosis de continuisme en la gestió de les competències municipals. El nou alcalde heretava un Ajuntament amb una sòlida salut financera i uns treballadors altament qualificats. En allò que el govern actual ha estat més incapaç és alhora de definir i posar en marxa un projecte global per la ciutat, un horitzó a mig i llarg termini que aprofiti al màxim les potencialitats de Barcelona per afavorir el creixement econòmic i estableixi un vertader pla de xoc per contrarestar els efectes socials negatius de l’actual crisi econòmica.
La tercera: el gran problema del govern actual és la feblesa. Mai l’Ajuntament havia tingut un govern recolzat de manera tant minoritària. La incapacitat per articular una majoria estable es deu a l’escàs lideratge de l’alcalde Trias vers els seus propis regidors, molts d’ells més preocupats a que passi la seva que a contribuir en un projecte col•lectiu. Al menys s’hi troben tres lògiques, poc complementàries, en l’equip de govern: el futurisme tecnològic de l’àrea d’Hàbitat Urbà de llenguatge confús i projectes grandiloqüents; la deriva identitària a l’àrea de cultura, que poc a poc anirà apagant el nervi cosmopolita del nostre sistema cultural, i el neoliberalisme conservador de l’àrea de Promoció Econòmica impertèrrit al drama de l’atur a Barcelona.
I la quarta: manca de projecte, subordinació a la Generalitat i feblesa política són els tres atributs del govern Trias. La bona salut organitzativa i econòmica de l’Ajuntament, la inèrcia de projectes endegats en el passat i la continuïtat en l’administració de les competències municipals, actuen com a camuflatge de les debilitats del govern actual però progressivament s’aniran afeblint si no es capgiren. Barcelona no és només un territori per administrar: és la oportunitat del país per trobar solucions genuïnes a la difícil situació que estem travessant. Els socialistes no pararem de proposar i dibuixar un projecte, d’oferir acord generós per enfortir l’acció de govern. La qüestió és si el govern compta amb un lideratge capaç d’aprofitar la oportunitat. Amb mig govern no n’hi ha prou per recuperar-lo, cal projecte amb majúscules i capacitat de pacte.

Desterrar la por, recuperar l’alè. El Periódico, 11/05/2012

Reflexió sobre  la por i la seva conseqüència més directa: la paràlisi. Cal recuperar l’alè i la confiança perquè Barcelona lideri la recuperació econòmica  perquè és de les poques administracions, per no dir l’única, que té solvència financera i capacitat d’inversió. Per aquesta raó i perquè Barcelona no perdi el rumb en ares de la teatralitat política, estic disposat a obrir un  diàleg sincer i franc amb l’Alcalde Trias.

Article a El Periódico de Catalunya

Más ciudad, más Europa. El País, 1 de maig de 2012

Alguns han batejat el segle XXI, com el segle de les ciutats. La crisi econòmica actual i les perceptives retallades pressupostàries que incideixen de manera negativa en els drets socials estan reformulant el concepte de ciutat. És a l’espai públic on es negocien les quotes de poder i de representativitat, és a dir, és a l’espai públic on es manifesta el grau de cohesió social i de sostenibilitat econòmica, ambiental i cultural.

Article a El País