En aquest article que em publica La Vanguardia miro d’obrir el debat al voltant de la transformació de l’Eixample i de la ciutat. Continua llegint
Arxiu d'etiquetes: 2020
Barcelona demà. Un compromís metropolità per la Barcelona dels 5 milions
Les ciutats es troben en una cruïlla complexa i afronten tres emergències accentuades per l’epidèmia: una emergència climàtica que amenaça la pervivència del planeta, una emergència social que incrementa la desigualtat i provoca pobresa i vulnerabilitat, i una emergència econòmica amb una crisi de la qual encara es difícil percebre el seu abast. Les ciutats hi juguen un paper central, en part perquè les conseqüències de les tres crisis s’hi manifesten amb més cruesa, però alhora perquè són les grans metròpolis les que disposen de l’energia i el potencial per donar-hi resposta.
Des dels Ajuntaments metropolitans obrim un procés de reflexió compartit per elaborar l’estratègia de la Barcelona Metropolitana per la propera dècada, entenent que la ciutat real és la regió metropolitana, la Barcelona dels 5 milions. La qualitat de l’aire no respecta les fronteres municipals, la segregació territorial té dimensió metropolitana, i un model econòmic més equilibrat només és pot definir a partir del potencial del Penedès, la vitalitat del Llobregat i les seves plataformes econòmiques, el continu urbà al voltant del municipi barceloní, la qualitat del vida del Maresme o el motor industrial dels dos Vallesos. Una ciutat que no l’hem d’entendre amb una estructura centralitzada, sinó com una ciutat de ciutats, amb centralitats potents escampades per tot el territori.
En temps d’incerteses com els actuals, quan encara no hem sortit d’una de les pitjors epidèmies globals, pot semblar que voler planificar el futur és una autentica bogeria. Però els reptes són de tal magnitud que és necessària una visió compartida i una acció concertada a mig i llarg termini per fer-hi front. S’acaba el temps i una de les característiques d’aquest temps és que cap poder sol, ni públic ni privat, és capaç de donar una resposta global a l’emergència que estem vivint. Necessitem fer-ho plegats.
No es tracta de pal·liar els dèficits de la societat, o de corregir determinades dinàmiques del mercat. Es tracta d’orientar el model de ciutat i societat que volem, i atrevir-nos a dibuixar missions realment transformadores. A tall d’exemple, si volem una Barcelona climàticament neutre i ens proposem aconseguir-ho en deu anys, caldrà articular molts projectes i actors diferents: inversió pública, reorientació de sectors com el de la construcció cap a la rehabilitació d’edificis, salts importants en el vehicle elèctric, la implicació del sector energètic, o l’aposta per la innovació i desenvolupament posant en joc l’entramat de centres de recerca de la regió. Necessitem el compromís d’una gran multitud d’agents que treballin en la mateixa direcció per aconseguir els objectius que ens proposem.
Només podem donar resposta als grans desafiaments contemporanis partint de la geografia de la Barcelona dels 5 milions d’habitants. Hem d’articular un pla a partir de missions que ens permetin desplegar un procés transversal i participatiu. Un autèntic Compromís metropolità. Com ja ha fet altres vegades en el passat Barcelona, i ara amb tota la regió metropolitana, construirem un futur i no permetrem deixar-nos portar per la inèrcia d’un món en estat d’emergència.
Per construir aquest futur no comencem de zero. Hi ha algunes iniciatives territorials singulars que compleixen ja amb els requisits de ser útils per la sostenibilitat, la cohesió i la reorientació de l’economia que caldrà posar en valor, com el projecte de transformació del Besòs-Tordera amb una nova centralitat a les tres xemeneies de Sant Adrià amb el hub internacional per al desenvolupament sostenible i la pau, o el Centre Europeu d’excel·lència de l’hidrogen. I moltes més.
Ara és el moment i, a més, tenim una gran oportunitat amb el que representa el fons de recuperació i resiliència de la Unió Europea. A partir d’una bàsica regla de tres, dels 140.000 milions que Europa ha adjudicat a Espanya segons la seva població, a la regió metropolitana de Barcelona n’hi tocarien més de 15.000. És una quantitat enorme de recursos que haurien de servir per impulsar els canvis estructurals que plantegem on la participació activa de les ciutats és un repte ineludible. Ens hi hem posat, no perdrem l’oportunitat. I ho farem plegats.
PLA DE BARRIS. Sense barris no hi ha Barcelona
La Trini, mola!, una exclamació que s’ha convertit en una mena de crit de pertinença. Enfilat en un turonet coronat per una presó que s’ha d’enderrocar i rodejat de grans infraestructures sorolloses i contaminants, Trinitat Vella, dens i amb pendent, té tots els números per rebre la denominació de barriada de la perifèria o, prenent el títol del llibre de Paco Candel, d’allà on la ciutat canvia el seu nom… Però no és així, a la Trini hi ha orgull de barri. De fet, bastant igual al que passa a Gràcia, al barri antic de Sant Andreu, a la glamurosa i premiada Esquerra de l’Eixample, o al senyorejat Sarrià; el pont de Sarajevo, la plaça, el cafè, el forn (a la Trini en trobareu un dels millors de Barcelona), els arbres, els carrers, les façanes, les cares dels veïns, les entitats, les AFA’s i les xarxes comunitàries, configuren un paisatge que en aquest món eteri i global se’ns fa enormement significatiu, una mena d’intercanviador entre la intimitat de la llar i la immensitat del món.
El barri és, a més, un ecosistema fantàstic per a la innovació, sobretot si cada vegada més en reforcem la diversitat d’usos, si afavorim que s’hi pugui viure i treballar, formar-se i divertir-se, associar-se i conèixer. No és un poble aïllat i desconnectat del món, sinó un entorn que conviu i està connectat amb la diversitat de la metròpoli i té al seu abast tots els recursos del món urbà. Ara que pensem ciutats per viure (verdes i amb aire net), estimulants pel coneixement (l’escola n’hauria de ser la seva catedral) i amb una economia basada en el talent i la innovació, no hauríem d’oblidar el barri com a context pel qual apostar, sobretot si pensem en el reciclatge de tots els polígons urbans que es barregen amb els barris populars. Sincerament, he vist més innovació en els barris del Pla de Barris que en els despatxos llustrosos de moltes grans empreses de la ciutat. La Barcelona dels 15 minuts, estimulant i creativa, no és altra que la Barcelona de la Trini.
El Pla de Barris busca incentivar totes aquestes dimensions -educació, espai públic, ocupació i activitat econòmica, vida comunitària- en els barris més populars de la ciutat. Hem fet la primera edició entre els anys 2017-2020 i ha sigut increïble. No trobareu grans obres faraòniques, ni cap projecte ampul•lós, però sonen orquestres simfòniques de nens i joves, s’han articulat equips educatius i projectes innovadors a totes les escoles, s’han fet més de 100 petites intervencions a l’espai públic sota el control estricte de veïns i veïnes de cada barri (recuperació d’espais entre blocs, un skate Park, placetes i vials, jocs infantils, itineraris esportius…). Hi ha hagut plans de comerç i ens hem inventat els baixos de protecció oficial, s’ha recuperat la memòria històrica de cada barri amb aportacions gràfiques dels veïns que posen la pell de gallina, i un equip de fotògrafs barcelonins han retratat barris que quasi no apareixien a l’arxiu fotogràfic de la ciutat. S’han fet centenars de casals d’estiu i tallers ocupacionals per joves i per aturats de llarga durada, s’han incubat esplais allà on no n’hi havia, s’ha establert un bus a demanda a Torre Baró i s’han reciclat finques que no tenien ni comunitat de veïns a les quals s’han combinat les obres amb el procés d’articulació veïnal. És difícil explicar-ho amb dades, no hi ha cap xifra que sigui capaç de resumir i revelar el que s’ha produït entre els equips tècnics de cada barri i els veïns i veïnes organitzats. Són milers de petites històries, moltes de les quals provoquen un somriure o, fins i tot, fan saltar una llàgrima. El Pla de Barris, a més, ha provocat una petita revolució en la forma de treballar municipal. Els equips obliden la ratlla entre funcionaris i veïns, de la mateixa manera que s’esborren les àrees i departaments.
A partir del gener n’iniciem la segona edició. Afegim El Carmel, Can Baró, el Raval de cap a cap, el Poble Sec, Verdun, la Prosperitat, Can Paguera i el Turó de la Peira, amb el mateix horitzó: millorar la qualitat de vida i enfortir el capital social i cultural fent emergir tot el potencial de la proximitat. Ara el context ha canviat i hem d’afegir un parell d’objectius centrals: activar i vetllar per l’economia de proximitat (comerç, petita indústria, tallers…), així com fer front a les exigències socials d’una pandèmia que, com sempre, afecta els més vulnerables. Del que es tracta és d’activar l’energia compartida, fer-la créixer i aconseguir que el crit que s’escampa en els límits de la ciutat sigui més real: la Trini (o qualsevol barri de Barcelona), mola!
Reorientar l’economia per reengegar-la
Les conseqüències socioeconòmiques derivades de la pandèmia de la COVID 19 han evidenciat, com en altres àmbits, les debilitats que alguns ja denunciàvem i treballàvem per revertir.
A Barcelona, per exemple, estem patint els efectes de la dependència excessiva del turisme. Uns efectes que, probablement, s’allargaran en el temps. El sector turístic pot tenir una recuperació més lenta que d’altres si les reserves a fer desplaçaments llargs persisteixen mentre no hi hagi una vacuna. Caldrà adaptar l’oferta als visitants de proximitat i confiar en el paper que pot jugar Fira de Barcelona, ja que el 35% del turisme de la ciutat és professional. L’organització de congressos i trobades segures ajudarà a una recuperació més ràpida d’aquest tipus de turisme. En qualsevol cas, en un context d’emergència climàtica, però també com a estratègia de ciutat, hem de ser menys dependents del turisme (menys dependents d’una única activitat). Barcelona continuarà acollint turistes perquè la ciutat és atractiva arreu del món, però és el moment de dimensionar el seu pes econòmic.
L’alternativa a aquest monocultiu és la diversificació de l’economia. Un canvi de model que només es pot fer a escala de regió metropolitana. Necessitem un contrapès al sector serveis per part de l’economia productiva, verda i digital, prioritzant sectors on ja s’està treballant: salut i biomedicina, mobilitat sostenible, rehabilitació energètica, economia digital i sectors creatius. El potent ecosistema universitari i de centres de recerca ha de refermar l’aposta per projectes de transferència de coneixement.
Les administracions públiques, també el municipalisme, han de facilitar la reorientació econòmica amb un conjunt de projectes i inversions. El 2020 haurà estat l’any de l’emergència. A diferència del 2008, hi ha hagut un ampli consens en abordar aquesta crisi de manera totalment oposada a l’austeritat de la darrera. En són un bon exemple les mesures de l’escut social, els ERTE, o els fons a les Comunitats Autònomes. A Barcelona hem estat capaços de reorientar el pressupost i crear un fons COVID de 90 milions d’euros i hem aprovat ajudes a la restauració, el comerç i els autònoms, els sectors més afectats a la ciutat.
A partir de 2021 s’obrirà una oportunitat per enfortir l’economia, diversificar-la i re engegar-la a través d’aquestes noves activitats. Europa ja ha decidit les partides dels fons estructurals i el Ministeri d’Hisenda ha anunciat aquesta setmana el que era inevitable: la suspensió de les regles fiscals i els objectius de dèficit per als exercicis de 2020 i 2021. D’aquesta manera el conjunt d’administracions podran destinar tots els recursos per augmentar les polítiques socials i garantir mesures anticícliques i d’estímul econòmic. Gràcies a això, els ajuntaments podrem utilitzar, també, els romanents de tresoreria.
Així i tot, els recursos econòmics són sempre finits i, més en la situació actual, caldrà ser molt curosos en les decisions que es prenguin. Els nous projectes han de ser sostenibles des de tots els punts de vista. És imprescindible que, després de la injecció inicial de diners, ho siguin financerament. Però també han de ser iniciatives que engeguin processos econòmics sostenibles ambientalment i socialment.A Barcelona hem començat a recórrer aquest camí. Alguns exemples d’aquesta reorientació econòmica són la Ciutadella del Coneixement, un centre de recerca de la UPF dedicat al Benestar Planetari; les inversions en la millora del transport públic –el tramvia a la Diagonal i el ramal del Besòs, o el gran salt que ha de fer Rodalies-; la recent presentació del pla de rehabilitació integral dels edificis de la ciutat; o l’eco-barri amb el centre de recerca sobre emergència climàtica a la desembocadura del Besòs.L’ampli acord en la nova manera d’afrontar les crisis econòmiques i el creixent consens per revertir l’emergència climàtica i les desigualtats socials haurien de fer possible aquesta transició en els pròxims anys.
Un fons covid per atendre l’emergència i liderar la recuperació
Sembla molt lluny, però no fa ni mig any que l’Ajuntament de Barcelona va aprovar el seu pressupost amb el vot favorable de 33 dels 41 regidors. Una majoria històrica per uns comptes que per primera vegada superaven els 3.000 milions d’euros. Si aquest gran consens, en la millor tradició de l’esperit de Barcelona, es va produir al gener, avui no s’hagués entès que fos diferent. Aquest matí, el Plenari de l’Ajuntament ha aprovat, sense cap vot en contra, la modificació pressupostària per a la creació d’un fons Covid, dotat amb 90 milions d’euros, que s’afegeixen a la resta de partides per afrontar la crisi sanitària, social i econòmica produïda per la pandèmia. Vull agrair, com ja vaig fer al gener, la predisposició dels grups municipals d’ERC i de JxCat, però també de la resta de grups, que han entès que, malgrat no ser el seu pressupost, Barcelona necessita, sobretot, grans consensos.
El pressupost de 2020 no estava elaborat per respondre a aquesta situació i és per això que hem estat moltes setmanes fent intenses negociacions per reorientar-lo i crear el fons Covid. Per abordar la negociació hem estat absolutament transparents. Amb tots els grups municipals compartint xifres, càlculs i posicionament polític. I amb la ciutadania, explicant la situació en rodes de premsa com la de dilluns 15 de juny. És públic que tindrem menys ingressos però hem posat sobre la taula que, malgrat això, hi ha la possibilitat d’aportar 90 milions d’euros al fons Covid sense posar en perill la solvència de l’Ajuntament. Un fons destinat a quatre àmbits: 30M per reactivació econòmica, 35M per despesa social, 15M per transformar la mobilitat i millorar l’espai públic i 10M per donar suport a la cultura.
La dotació del fons Covid suposarà que algunes inversions es posposin un any. Seran les que estan pendents d’aprovació per no afectar les que ja hem començat. Però estem convençuts, que a diferència del que va passar el 2008, necessitem pressupostos per fer polítiques anticícliques i destinar els màxims recursos possibles per fer front a la crisi.
Al setembre abordarem el pressupost de l’any vinent, que és on veritablement ens juguem les mesures estructurals i que ha de servir per liderar la recuperació de Barcelona. També volem comptar amb la complicitat de tothom per fer front comú davant la Generalitat i l’Estat, sense partidismes, perquè atenguin les respectives responsabilitats amb la ciutat. Necessitarem, també, que la manera de fer de Barcelona s’estengui a ambdues institucions perquè tinguin els comptes aprovats.
Els pressupostos són una eina fonamental en qualsevol situació. Ara, en un moment tan excepcional com aquest, Barcelona ha sabut estar a l’alçada. Aparquem debats estèrils i oportunistes per prioritzar solucions concretes per la ciutadania. Si ho hem fet en el darrer Ple d’un curs polític excepcional, per atendre l’emergència, ho hem de poder fer a la tardor, per liderar la recuperació el 2021.
Un estiu especial pels barcelonins més petits
“Hem resolt que no havíem de sistematitzar lliçons, ni ens hem cregut obligats a donar coneixements. Ens ha semblat que la nostra feina era obrir l’esperit, era fer que els nois s’adonessin del tresor que teníem davant nostre i que en copsessin, no una ciència freda i encarcarada, sinó la vida mateixa amb tota la seva majestat, amb tot el seu fons moral.” Amb aquestes paraules l’Artur Martorell, pedagog i mestre d’escola municipal, descrivia els objectius de les colònies d’estiu organitzades per l’Ajuntament de Barcelona a la Vall Fosca, que es van realitzar des de l’any 1916 fins a l’inici de la guerra civil.
Les seves paraules, cent anys després, servirien per encapçalar la mesura de govern que avui hem presentat. Vull fer un petit reconeixement als milers de monitors i monitores que ho faran possible. El desaparegut Carles Capdevila els definia amb la seva sensibilitat característica: “Són uns éssers estranys d’entre 18 i 25 anys que es fan dir monitors d’esplai, o caps d’agrupaments. Els reconeixereu perquè pringuen totes les tardes de dissabte als caus muntant gimcanes, perden els caps de setmana fent excursions i malgasten la Setmana Santa sencera i quinze dies de juliol anant de campaments. I a sobre se’ls veu feliços, i -el que és pitjor- a la canalla que cuiden, també.” Monitors i monitores de Barcelona, gràcies per ser-hi.
Les activitat de lleure infantil i juvenil no són una manera d’entretenir criatures, creen un context educatiu molt potent, que facilita la iniciativa col·lectiva i la participació, un aprenentatge molt vinculat al viure en comú, l’experiència del joc o l’esport, el contacte amb la natura, una relació amb els adults ben diferent a la dels pares o els mestres, és probablement la millor vivència que podem oferir als més petits després d’estar tancats a casa durant tantes setmanes. També és per això que en els barris del pla de barris, aquells territoris on l’experiència del confinament s’ha viscut en cases més petites o més atapeïdes, i on les conseqüències socioeconòmiques de l’epidèmia tindran més impacte, hem enriquit la oferta general amb un paquet específic d’activitats en tres grans àmbits: casals d’estiu gratuïts amb menjador juliol i agost, obertura de 10 centres cívics i 9 biblioteques durant tot l’estiu amb activitats pels més petits, i un conjunt d’activitats de dinamització de l’espai públic a tots els barris del pla.
A la Marta Mata, antiga regidora d’educació d’aquesta casa, li preguntaven, en una entrevista, com havia de ser l’escola i ella responia: Que existeixi en el sí d’una ciutat educadora que reconeix la infància com el seu tresor més valuós, i li dedica cases per conviure, parcs i places per jugar, i museus i biblioteques per aprendre. Aquest estiu Barcelona serà educadora a qualsevol racó de la ciutat, espero que a partir del setembre els mestres i les escoles agafin el relleu dels monitors i els esplais. L’epidèmia ha tingut efectes greus per la ciutat, però no hauríem de permetre que les criatures en patissin les conseqüències. Mestres, monitors i educadors en general, avui la ciutat us necessita més que mai!
Confinament… Línia Eixample, 19 de març de 2020
Avui el Línia Eixample em publica una crònica del confinament. Ànims a tothom, la resposta dels barcelonins a la crisi és molt positiva, trigarem uns dies a notar resultats però hi seran, i acabarem amb aquest malson.
Diuen que Cerdà volia una ciutat saludable, i en el disseny de la malla va preveure que l’aire hi circulés amb facilitat. A veure si aïllats el ciutadans, el vent bufa i el virus marxa d’una vegada. Cuideu-vos molt i ànims que ens en sortirem!!
Más o menos Aeropuerto… elDiario.es, 21 de febrer de 2020
No se trata de estar a favor o en contra, pero sí de abrir un debate sobre qué tipo de aeropuerto necesita nuestra ciudad, teniendo en cuenta las emisiones que genera.
Hoy quizás no colocaríamos el aeropuerto en La Volatería al lado de un delta del Llobregat, pero lo que sería imperdonable es cargarse un ecosistema natural mientras lucimos en la solapa el pin de los ODS. Permitamos que sigan volando aves y aviones, no veo mejor metáfora para eso que llaman desarrollo sostenible.
Un presupuesto para Barcelona… La Vanguardia, 22 de gener de 2020
Tenir pressupostos municipals és molt important per la ciutat. Si a més s’aproven amb una amplíssima majoria, significa que tothom ha estat capaç de negociar, cedir i pactar. Tres verbs que han d’anar associats sempre a la política. Gràcies!
Para disponer de un buen presupuesto para el 2020 hacían falta dos cosas: favorecer la aprobación de presupuestos en Catalunya y España, y proponer una fiscalidad local más progresiva y centrada en preparar la ciudad ante la emergencia climática. ¡El año 2019 Barcelona perdió entre 80 y 85 millones de euros de aportaciones públicas al no aprobarse los presupuestos del Estado ni los de la Generalitat, una deuda ciudadana inaceptable! La propuesta hecha hace meses por la alcaldesa de aprobar los presupuestos en las tres administraciones pareció, en aquel momento, una quimera, pero hoy estamos a un paso de conseguirlo, y nadie puede discutir el papel central de los comunes para favorecer el pacto en Barcelona, en Catalunya y en España.