Avui s’ha donat a conèixer la candidatura que encapçala Ada Colau a les properes eleccions municipals de Barcelona, així com la meva participació en l’equip dels comuns. He acceptat l’oferiment de l’alcaldessa per participar en la candidatura pel 2019 pel convenciment, covat els darrers quatre anys, que el millor que li pot passar a Barcelona es poder desplegar i reforçar tot el que s’ha iniciat en aquest mandat.
Fa quatre anys em va demanar, per sorpresa, que dirigís l’estructura executiva municipal. Ens acabàvem de conèixer i no tenia cap relació amb el seu equip, però em va semblar que aquella energia rebel que havia desbordat totes les previsions electorals, era la llavor del canvi que necessitava la ciutat. Barcelona feia anys que s’apagava, atrapada entre l’enyorament nostàlgic d’un passat olímpic que l’havia transformat de cap a peus, i una crisi d’escala global aterrada en forma de desnonaments i desigualtat. Les eleccions del 2015 van iniciar una nova etapa amb algun paral·lelisme amb les primeres de l’any 79: una nova fornada de polítics, aquesta vegada forjats en els moviments socials i en el 15/M enlloc de l’antifranquisme, entraven a l’ajuntament disposats a capgirar l’agenda i les formes de fer política. Han estat quatre anys apassionants en els que la intel·ligència de no desaprofitar l’experiència municipal acumulada, s’hi ha afegit una energia desbordant per construir una nova agenda política. El canvi ha començat, però el millor encara està per arribar.
El que va ser una intuïció que em va fer prendre una decisió professional ara fa quatre anys, avui em porta a comprometre’m, aquesta vegada, en el projecte polític. Ho faig sense renunciar a un pensament conformat en el catalanisme i la tradició socialista. Allà segueixo, convençut que la raó principal de l’esquerra sempre consisteix en combatre qualsevol abús de poder: sigui d’un mercat desbocat, d’un estat que empresona, o del perill del totalitarisme que avui recorre Europa.
”L’aire de la ciutat ens fa lliures”, deia el vell proverbi alemany; avui més aviat és un anhel a conquerir pel que val la pena lluitar.