Quan es va construir l’antic mercat dissenyat per Fontserè l’any 1876, aprofitant els terrenys que havien quedat com a zona de seguretat entre l’antiga Ciutadella militar i la ciutat, ningú es devia imaginar que a més d’erigir una de les principals obres de l’arquitectura del ferro, símbol de l’inici de la revolució industrial, també s’estaven preservant 8.000 metres quadrats de les restes de la ciutat destruïda, després de la derrota de 1714. La ciutat amagada va tornar a aparèixer l’any 2002 amb les obres de la biblioteca provincial i ens reservava algunes sorpreses. La més significativa eren les pedres arrenglerades al costat dels murs de mitja alçada, indicant que la majoria de cases no havien estat destruïdes pel setge militar sinó pels seus propis habitants, forçats pel nou govern a abandonar les seves llars. Els barcelonins, per poder tornar a refer-les algun dia, van tenir cura de desmuntar-les i deixar endreçat el material, com si hagués de ser cosa de poc temps. Hi ha alguna cosa al Born que retruny per damunt de ideologies i banderes, la destrucció planificada de la ciutat. Ja ho deia Maquiavel: “qualsevol que esdevingui amo d’una ciutat acostumada a gaudir de la seva llibertat i que no la destrueixi, haurà d’acceptar ser destruït per ella. Si no es dispersen els habitants o no se’ls extermina, el nom de llibertat no s’anirà mai del seu cor o de la seva memòria”.
La polèmica desfermada el 2002 entre partidaris de tirar pel dret i continuar amb la construcció de la biblioteca, i els que consideraven que les troballes arqueològiques mereixien un projecte a mida, ha estat un dels debats culturals més encesos de la darrera dècada. El govern municipal d’esquerres, amb l’alcalde Clos i el regidor Mascarell, la van encertar. Es va perdre una biblioteca per molts anys, i la crisi i la poca perseverança del govern actual la poden acabar posposant casi indefinidament, però el Born és un espai de memòria, tal com l’anomenarien els francesos; un espai on es pot explicar la vida quotidiana dels ciutadans del 1700 –la micro-història– alhora que un dels grans conflictes bèl•lics que van marcar la història de Catalunya i de tot el continent europeu.
La primera idea era convertir-lo sencer en un gran museu, però l’any 2006 amb l’impuls perseverant de l’Albert García Espuche i la complicitat de l’alcalde Hereu, fem un canvi molt significatiu en el projecte. En lloc de considerar-lo un edifici tancat, el Born recuperarà la condició de plaça pública coberta, com ho havia estat en l’època del mercat. No tancar les restes arqueològiques entre les quatre parets de l’antic mercat és la millor manera de recuperar l’ús original de l’edifici, de resoldre l’encaix urbanístic amb l’entorn, però també d’evitar la temptació de convertir-lo en el flascó de les essències del país. El millor homenatge als que ho van perdre tot el 1714, era retornar la vida urbana a la ciutat destruïda.
A partir del setembre el Born enceta una nova etapa, cosa tan delicada com ha estat el projecte de rehabilitació. En primer lloc cal que l’entorn no esdevingui un nou enclavament d’ús exclusiu pel turisme. El nou Pla d’Usos de Ciutat Vella i la nova normativa de terrasses no són un bon auguri. Els veïns ja han començat a queixar-se i tenen tota la raó, han patit obres i anys d’incertesa amb l’enorme edifici dormint, i ara caldria aconseguir que la pressió turística no acabés convertint-se en un setge que expulsés tot rastre d’activitat veïnal.
Cal que el Born s’ompli d’activitat de tota mena, que recuperi la condició d’espai ciutadà i que els barcelonins i entitats socials i culturals comencin a experimentar amb un dels edificis més singulars de la ciutat. Per això és absurd plantar una bandera de 17,14 metres a la porta de l’antic mercat, de la mateixa manera que és un error dedicar la primera exposició a reviure el setge militar. L’exposició permanent i el propi jaciment serveixen per explicar la Barcelona del 1700 i els fets de 1714. La reiteració excessiva anul•la la complexitat del Born i el seu caràcter d’espai públic. Una vegada més s’ha de vetllar per l’equilibri entre les lògiques urbana i nacional, totes dues són essencials per comprendre tot el significat del Born. La nació, també en l’escenari polític actual, no hauria d’ofegar la ciutat.