Liderar la recuperació econòmica gràcies al canvi de model. Línia, 10 de desembre de 2021

Només vint mesos després, Barcelona pot liderar la recuperació econòmica gràcies a una agenda política de canvi de model iniciada fa sis anys.

La crisi sanitària ha induït una crisi econòmica i social que se suma a la situació d’emergència climàtica i que ha forçat un canvi de paradigma en la resposta política, despullant la injusta gestió de la crisi de 2008. Les administracions, aquesta vegada sí, estem aprovant pressupostos expansius per desenvolupar polítiques públiques anticícliques i d’estímul econòmic que han ajudat a reactivar l’economia i han salvat milers de llocs de treball.

Enllaç a l’article

Noves centralitats metropolitanes. Línia, 8 de novembre de 2021

La configuració de l’RMB ha permès l’aparició de diferents centralitats en els àmbits de la recerca i la innovació. Els sis nuclis de recerca més antics són a la ciutat de Barcelona, però els sis més recents són a l’àrea metropolitana. L’efecte de taca d’oli haurà de continuar creixent a partir de nuclis ja existents com el Tecnocampus de Mataró, la UPC de Vilanova o el Parc Taulí de Sabadell. Sembla evident, també, que els grans equipaments culturals del futur es faran fora del municipi de Barcelona, però seran tan barcelonins com el MNAC o el MACBA. 

Enllaç a l’aticle

La decadència de les elits. Ara, 3 d’octubre de 2021

Malgrat l’apel·lació permanent a la nostàlgia dels grans consensos olímpics, ara ja només s’exclamen quan alguna cosa fereix el seu compte de resultats: sigui una normativa per incrementar l’habitatge protegit, la limitació del nombre de places hoteleres, la regulació de la denominada economia de plataforma, la protecció d’una zona natural o les limitacions del vehicle privat pel centre de la ciutat. Han substituït el desig de contribuir al progrés compartit per una sorollosa i tavernària rebequeria.

Enllaç a l’article

“S’ha de trencar la dicotomia Barcelona-país”

Entrevista de Maria Palau a el Punt Avui

“Allò global és allò local sense murs. Ens cal fer cosmopolita el que som, que és molt cosmopolita”
“No hem tingut ni un govern nacional ni un govern estatal que apostés per la nostra cultura”

Llegeix l’entrevista

Fotografia: Josep Losada

“M’agradaria un corredor cultural mediterrani”

Entrevista d’Ignasi Aragay al diari Ara.

“Barcelona ha de relacionar-se culturalment amb el territori de manera antagònica a com ho ha fet Madrid”
“L’infrafinançament de la cultura a Catalunya no l’entén ningú”

Llegeix l’entrevista

Fotografia: Cèlia Atset

«Barcelona no és una ciutat per a franquícies culturals com la de l’Hermitage»

Entrevista de Ramón Vendrell a El Periódico

“A Catalunya el percentatge d’inversió en cultura és dels últims de les comunitats d’Espanya”
“Hem de tenir grans equipaments, sens dubte. Ara, hem de demanar a aquests grans equipaments que es vinculin amb el barri on són”
“Les Tres Xemeneies de Sant Adrià de Besos és el futur lloc que tenim per definir”

Llegeix l’entrevista

Fotografia: Maite Cruz

“Debe entenderse más que Barcelona es la capital de la cultura catalana”

Entrevista de Maricel Chavarría a La Vanguardia

“Desengañémonos: Barcelona tiene este plus de presencia internacional porque es capital de una cultura”
“Que el Govern de la Generalitat destine un 0,8 % a cultura es una anomalía europea. En unos años el de Barcelona le atrapará en gasto en cultura”

Llegeix l’entrevista

Cap a la metròpoli sostenible. Línia, 3 de setembre de 2021

Davant la constatació que la meitat de la població mundial viu en entorns urbans, especialment regions metropolitanes, i que s’estima que la xifra arribarà al 68% el 2050, és evident que el paper de les ciutats és cabdal per apaivagar el canvi climàtic i afrontar-ne les conseqüències. 

El procés Barcelona Demà. Compromís Metropolità 2030, organitzat pel Pla Estratègic Metropolità de Barcelona, ha centrat el Cicle Resilient en l’emergència climàtica i ambiental i en els territoris saludables. Aquest és, clarament, un repte que té una dimensió on les fronteres administratives són totalment invisibles, ja que cap territori pot afrontar l’emergència tot sol i és imprescindible una resposta concebuda regionalment.

Enllaç a l’article