Un taxista m’explica entusiasmat el projecte de restringir el trànsit al Madrid Central i em va mostrant la doble línia vermella pintada a l’asfalt que marca aquesta gran àrea urbana arrodonida que configura el centre històric de la ciutat dels Àustries. El projecte, de moment en fase de proves, prohibeix el pas al vehicle privat per tal de millorar els índexs de contaminació a tot aquest nucli central i s’espera que acabi provocant una disminució del trànsit a la capital. La preocupació per la qualitat de l’aire és i serà un dels grans temes de les polítiques urbanes de present i de futur, i es fàcil constatar que la preocupació ha saltat dels experts als ciutadans, a causa de les greus afectacions que té en la salut de les persones. Ens hi juguem la sostenibilitat del planeta, però encara més la qualitat de l’aire que respirem i combatre els milers de morts anuals provocades per la toxicitat de l’aire.

Aquest any, el començàvem amb una seriosa advertència de la Unió Europea a nou estats membres, entre els quals hi havia Espanya, als quals amenaçava de portar-los als tribunals, si no portaven a terme plans concrets per millorar la qualitat de l’aire. Les directives europees aprovades al 2010 –i considerades per alguns experts massa toves– s’incompleixen sistemàticament tant pel que fa als nivells de diòxid de carbó com a les partícules en suspensió. Uns mesos després la UE va decidir treure’ns de la llista, segurament hi va tenir a veure el compromís dels governs de Barcelona i Madrid per desplegar mesures contundents en relació als problemes de contaminació produïdes pel trànsit. Altres països, entre els quals hi ha Alemanya, Regne Unit, França i Itàlia, hauran de defensar-se davant els tribunals de justícia europeus.

La restricció radical a l’àrea central de Madrid dels vehicles privats era la mesura estrella plantejada per l’Ajuntament madrileny, així com la limitació de velocitat a la M30. Barcelona ha optat per una mesura potser no tan visible però tant o més contundent: s’estableix una àrea de baixes emissions en l’àmbit emmarcat per les rondes, dins el qual l’any 2020 es prohibirà el trànsit de tots els vehicles que no disposin de l’etiqueta ambiental que distribueix la DGT. Fins aleshores, la restricció només es produeix quan es declaren períodes de contaminació. Ambdues iniciatives han de permetre reduir l’ús del vehicle privat de manera contundent dins l’àrea urbana i, necessàriament, s’ha de combinar amb els dos grans modes alternatius de mobilitat urbana, el transport públic i la bicicleta. L’extensió dels carrils bici a totes dues ciutats, o la renovació del Bicing o el BiciMad, han estat una constant dels darrers anys. A Barcelona avui el 90% dels ciutadans disposen de vies ciclistes a menys de 300 metres de casa seva.

El compromís amb una mobilitat menys contaminant i més saludable és indiscutible. I si fa uns mesos va evitar que la UE ens portés davant la justícia, acabem l’any sabent que l’EIT, l’institut europeu dedicat a la innovació i a la tecnologia, ha designat el consorci MOBILus encapçalat per Barcelona per desenvolupar una comunitat de coneixement i innovació al voltant dels reptes de la mobilitat urbana. En certa manera, Barcelona esdevé la capital europea de la innovació de la mobilitat a les ciutats, fet que converteix una de les principals prioritats en un repte de futur en el qual Europa ens demana que encapçalem una de les revolucions urbanes pendents. No és poca cosa: ciutats europees, universitats, centres de recerca i algunes de les principal empreses dedicades a la mobilitat ens han demanat que ens posem al capdavant d’un ecosistema europeu que ha d’assenyalar els camins per una mobilitat que deixi de ser el principal factor contaminant a les ciutats.

Acaba el trajecte de l’AVE, torno de Madrid, una ciutat que ha fet els deures de la qualitat de l’aire amb apostes molt valentes i compartides pels seus ciutadans. En el trajecte he sabut que Barcelona segueix sent un dels referents en la gestió urbana, aquesta vegada en la mobilitat i amb un importantíssim reconeixement Europeu. Una bona manera d’acabar aquest 2018 tan mogut!

Molt bon i feliç 2019 per a tothom!