Arriba el temps de les castanyes, el fred (poc de moment) i, en la vida municipal, ja tenim la darrera enquesta dels serveis municipals d’aquesta desena legislatura. Toca fer-hi referència, els resultats són molt positius i el mèrit és de tothom. El conjunt de resultats manté una tònica que dura des de fa anys, els barcelonins estan molt satisfets amb la seva ciutat i manifesten una gran confiança en el seu Ajuntament. El que sorprèn és que pràcticament la valoració de tots els serveis millora, arribant a puntuacions que no s’havien assolit mai fins avui.

L’enquesta és molt completa i només en destacaré algunes idees agafant com a comparativa el que deien els barcelonins ara fa vint anys. En primer lloc, destaco que els barcelonins ja no són un col·lectiu tan estable com ho era als inicis dels noranta. L’any 91 un 97% declarava que vivia a Barcelona des del néixer o des de feia més de 10 anys; l’any 2018, només un 77% respon de la mateixa manera. Un de cada quatre barcelonins o ha nascut fora de la ciutat o hi viu fa menys de 10 anys. De la mateixa manera que fa vint anys un de cada tres barcelonins declarava que tota la vida havia viscut al mateix barri, ara només un 14% diu el mateix. Som més o menys els mateixos numèricament, però cada vegada més diferents, com passa a la majoria de les grans ciutats. El que és sorprenent és que, malgrat els canvis en la composició social i cultural dels barcelonins, el grau de satisfacció de viure a Barcelona es mantingui pràcticament invariable: un 7,8! I, si observem la satisfacció de cadascú de viure al seu barri, la nota és un 8,1, també la més alta de tota la sèrie. En temps d’intoleràncies aquest és un actiu importantíssim de la nostra ciutat.

En relació als problemes de viure a Barcelona, constatem un element singular: fa un parell de dècades els barcelonins concentraven la resposta en dos o tres problemes comuns a tothom. L’any 90, un de cada tres barcelonins indicava com a problemes principals el trànsit, la inseguretat i, curiosament ja aleshores, la contaminació. Avui la panòplia de problemes s’ha atomitzat i l’accés a l’habitatge que encapçala la llista només l’assenyalen un de cada deu barcelonins. El segueix de prop el turisme, i un de cada vint barcelonins assenyala el trànsit, els problemes polítics, la inseguretat, la contaminació, l’atur…

Tot plegat confirma que vivim en una societat cada cop més complexa i més diversa sense massa consens a assenyalar quins són els problemes principals de viure a la ciutat. Val a dir que aquesta opinió fragmentada que mostra l’enquesta correlaciona també amb la creixent fragmentació electoral dels darrers anys que es concreta en plens municipals on les grans majories ja no hi són ni se les espera. Alguns analistes han assenyalat que hi ha una correlació entre problemes i afinitats polítiques. Potser sí. Em sembla, però, que està més vinculat a les condicions de vida de cadascú, en un context en el qual es mantenen graus molt importants de desigualtat social.

Per acabar aquest repàs ràpid a l’enquesta, el que continua amb un increment continuat és la confiança cap a l’Ajuntament. Un 6,5 és la nota atorgada a la gestió municipal, la més alta de tota la sèrie dels darrers 25 anys. I, encara més, s’incrementa positivament la valoració de pràcticament tots els serveis municipals. Vegem-ne alguns que han obtingut la nota màxima des dels anys noranta:

Recollida residus:                   del 6,2 de 1998 al 7,5 del 2018
Neteja:                                   del 5,9 al 6,7
Circulació:                              del 4,3 al 5,5
GU:                                        del 5,3 al 6,4
Seguretat:                              del 5,7 al 6,3
Informació ciutadana:             del 6,7 al 7,1
Centres de serveis socials:     del 6,1 al 7 (7,3 els que són usuaris)
Activitats Culturals:                 del 6,6 al 7,5
Mercats:                                 del 6,5 al 7,5
Biblioteques:                           del 6,8 de 2006 al 8 del 2018

No puc fer altra cosa que felicitar a tothom. Això és un mèrit compartit entre tots aquells que, a més de fer la feina, som conscients que formem part d’una organització que batega amb el pols de la ciutat. Enhorabona a tothom!

De fet, només em preocupa una dada: un 14% dels ciutadans declara formar part d’una entitat veïnal. És més important del que sembla. La satisfacció de viure a Barcelona i als seus barris té molt a veure amb la capacitat d’articulació social de la ciutadania, sense ciutadans organitzats no hi ha ajuntament capaç de mantenir l’equilibri urbà. Hem de fer tot el possible per enfortir-ho quan uns quants barcelonins s’organitzen a qualsevol racó de la ciutat, exigeixen, denuncien o resolen algun problema, però, sobretot, fan més humana la ciutat.