Fa dues setmanes s’iniciava la fase final de la negociació de l’Acord de condicions laborals de l’Ajuntament. Reunions, converses, trucades i la primera taula maratoniana fins a la matinada. S’acostaven posicions, es llimaven diferències i, així, fins a l’esprint final que començava amb la taula convocada dimecres passat a primera hora del matí i que finalitzava dijous 28 de juny a les 9 hores sense aixecar-se de la cadira amb la signatura del preacord en presència de l’alcaldessa. Un moment emocionant, en el qual es desferma la tensió acumulada d’una llarga negociació de mesos i s’humitegen els ulls de tothom.
El meu agraïment per la feinada a la Maria Rosa, a l’Eusebio, al Manel i a tots els seus companys de CCOO, UGT i SAPOL que han conformat la taula de negociació. També, al Ferran, l’Elena i el Javier, que els ha tocat representar a la Institució. No era fàcil i se n’han sortit, establint una millora retributiva anual del 3%, que ha de permetre recuperar la pèrdua de poder adquisitiu dels treballadors municipals provocada per la crisi, i acordant avenços molt significatius en la conciliació de la vida laboral i familiar. Més enllà de les millores específiques, em sembla que en els temps que corren, qualsevol acord posa de manifest aquesta necessitat humana tan indispensable, de seure, enraonar, cedir, exigir, fins a poder estampar una signatura en un paper. Una lliçó necessària.
En l’àmbit municipal, el Preacord s’afegeix a la definició de la nova relació de llocs de treball que ha de facilitar la mobilitat i les carreres professionals, a l’increment sostingut de la plantilla (avui treballen a l’Ajuntament 1000 persones més que fa tres anys) revertint una congelació que escanyava les capacitats municipals, al pla de formació del personal municipal que ha de permetre el reciclatge permanent i, de manera molt significativa, a la incorporació de clàusules socials en la contractació, per millorar les condicions laborals dels milers de treballadors de les moltes empreses que presten serveis a la ciutat.
Si la ciutat és la gent, l’Ajuntament són els seus treballadors. Una colla de servidors públics que en àrees tan diverses com la seguretat o l’educació, l’urbanisme o la jardineria, la cultura o l’atenció social, dediquen els seus esforços a millorar la vida dels barcelonins. Acordar condicions laborals, disposar dels mecanismes de gestió més adients o dibuixar una organització clara i amb responsabilitats definides són només la base per al que, de fet, és el més important: el compromís i la vocació pública per part de tots els que formem part de l’equip municipal.
Hi ha vegades que en la lectura habitual de la premsa et trobes amb petites sorpreses que serveixen per explicar-ho millor. No conec personalment l’Edu, ni la Lidia, ni l’Anna, ni la Magda, quatre agents de la Guàrdia Urbana de Barcelona, però em sembla que la història que narrava El Periódico de fa uns dies, en la qual tots quatre van més enllà de les seves estrictes responsabilitats en l’atenció a una ciutadana, serveix per entendre fins allà on pot arribar el compromís amb la ciutat. Aprofito per agrair-ho profundament.
I, per acabar, no us perdeu el Grec d’enguany, pleníssim d’espectacles que miren cap a l’Orient. Les nits de teatre i música al juliol són la millor entrada a l’estiu.
Molt bon estiu a tothom!