Dades, dades i més dades. Una conseqüència del procés imparable de la digitalització del nostre entorn és la generació massiva de dades. Les generem en infinitat d’accions quotidianes i, cada vegada més, sense adonar-nos-en, atès que els dispositius digitals esdevenen sensors adherits a les nostres vides. Els nostres moviments son rastrejats a partir de la geolocalització dels aparells que ens acompanyen, o generem dades quan usem una targeta de crèdit, o quan els usuaris del bicing agafen o deixen la bicicleta, o els de biblioteques agafen un llibre en préstec. I no podem passar per alt la quantitat ingent de dades que provoca l’ús de les xarxes socials, fins al punt que les principals plataformes coneixen bastant millor els nostres gustos i preferències que els nostres millors amics.

La capacitat d’acumular dades en quantitats inimaginables fa uns anys i la proliferació de tota mena de dispositius que produeixen dades de manera permanent han fet que alguns parlin de les dades com el petroli del segle XXI. La seva difícil extracció i els grans beneficis que poden generar un cop tractades fan versemblant la comparació.

L’increment progressiu de la capacitat i velocitat de transmetre dades a través de la nova tecnologia 5G no farà altra cosa que multiplicar aquesta tendència que ja no descriu una lògica home-dispositiu, sinó també en la relació entre màquines cada vegada més intel·ligents (l’anomenada internet de les coses). La ciutat ha esdevingut un espai de producció massiva de dades en temps real.

I, si aquesta és l’afectació que les dades tenen a les ciutats i a la vida dels qui hi viuen, no costa gaire imaginar l’impacte que tenen en els serveis que un ajuntament hi presta. Les xarxes de serveis urbans, el padró, la infraestructura wi-fi de la ciutat, la xarxa de transport públic, el pagament dels tributs, però també els serveis socials… tots i cadascun dels serveis públics que prestem deixen un rastre digital en forma de dades. Dades que ens poden ajudar a entendre millor les necessitats dels ciutadans i a dissenyar respostes a mida.

Però que en fem de tot plegat? Quins problemes o dubtes planteja l’univers de les dades? Com canviaran les nostres vides quan cada moviment que fem es converteix en dades acumulables? Com afecta a la privacitat? Quin paper hi han de jugar els poders públics? Qui és el propietari de les dades i qui les governa? Són preguntes directes als dubtes que planteja un món cada vegada més digitalitzat, en el qual no ens hauríem de deixar endur per la fascinació acrítica davant avenços tecnològics inimaginables fa ben poc temps. Entendre el valor de les dades com a bé públic i fer-ne un bon ús és un deure dels poders públics a partir d’ara.

Algunes de les principals actuacions de l’Ajuntament de Barcelona en matèria de dades sóObrir cada cop més les dades municipals. L’any 2011 va entrar en funcionament el portal Open Data BCN (http://opendata-ajuntament.barcelona.cat/). Aquest portal, que ha anat ampliant i millorant els seus continguts, posa a disposició bona part de les dades generades per l’Ajuntament, permetent el seu accés i la seva reutilització. Així posem a disposició d’institucions, empreses i ciutadans, una eina d’un enorme potencial per a la innovació social, econòmica i de govern de la ciutat. Les dades són un bé comú i han d’estar disponibles i reutilitzables per a múltiples objectius.

• Anàlisi de dades per gestionar millor. Acabem de presentar la nova Oficina Municipal de Dades que tindrà com a gran objectiu impulsar i coordinar la gestió eficient de les dades dins de l’Ajuntament a partir de tres línies de treball: la captació i l’emmagatzematge de les dades; l’analítica i les prediccions en tots aquells àmbits d’interès per a la gestió de la ciutat (demografia, trànsit, hàbits culturals, residus, qualitat de l’aire, opinió dels ciutadans…), i finalment la comunicació i difusió cap en fora de tots els resultats. No hi ha gaire ciutats del món que disposin d’un departament d’aquesta mena i, per tant, tornem a obrir camí.

• Protegir la privacitat dels ciutadans. Per fer-ho hem creat la figura del “delegat de protecció de dades”, d’acord amb el nou Reglament de protecció de dades europeu (RGDP). La seva finalitat és garantir la privacitat dels ciutadans en tot allò relacionat amb la gestió de les dades.

El primer objectiu apel·la a una concepció de les dades com a bé comú i, per tant, disponibles i utilitzables per a tothom. Cal estendre aquesta cultura de dades obertes; l’enorme magma de dades que generem els humans és una peça clau per a qualsevol procés d’innovació social, econòmica o democràtica. El segon objectiu fixa la necessitat de dotar-nos de les eines per convertir aquest allau de dades en coneixement útil, saber fer-nos les preguntes adequades i disposar de les tècniques d’anàlisi més avançades. En pocs anys l’anàlisi de dades serà una font indiscutible per diagnosticar i fer prediccions de futur en relació al clima, als fluxos turístics, a les dinàmiques demogràfiques o de l’habitatge. Una eina poderosíssima per millorar la gestió de les ciutats. I, finalment, com a darrer objectiu cal garantir la protecció dels ciutadans. Un ús responsable de les dades ens ha d’allunyar de la imatge tantes vegades evocada del “gran germà”. Benvinguts al món de les dades!

(I com que aquest febrer acaba amb el gegantí congrés del mòbil, si algú vol aprofundir en el món digital, arriba la Mobile Week Barcelona amb activitats escampades per tota la ciutat: http://mobileweekbcn.com/programa-2018/).