Fa dos anys… El ritme dels mandats municipals és implacable. Ja som a l’equador i, com sempre, moment ràpid per mirar endarrere, fer balanç i girar-se endavant per començar a patir per tot allò que encara queda per fer.
Aquest és el desè mandat d’ençà dels primers ajuntaments democràtics; xifra rodona, i un punt d’inflexió en la vida municipal. L’Ajuntament continua gestionant amb normalitat una bona colla de serveis públics però l’agenda urbana ha canviat. Desigualtat, sostenibilitat i gentrificació escalen posicions en les preocupacions ciutadanes i les estratègies públiques es reorienten per donar-hi resposta. De tot plegat, se’n pot llegir una tendència en relació a les polítiques urbanes: desplacen el focus d’atenció de la ciutat al ciutadà. Back to basics: garantir el dret a l’habitatge, al barri, a l’educació, a la implicació activa en la comunitat, a la qualitat de l’aire… L’ambició del projecte no es mesura per la lluentor de la imatge –o la marca de ciutat– sinó per la millora de les condicions de vida dels seus ciutadans.
Aquesta nova perspectiva ens ha obligat a introduir canvis en la manera de gestionar. L’orientació al ciutadà ha significat augmentar els programes d’acompanyament i acostar les decisions al territori, i això exigia iniciar un procés de canvi organitzatiu. Aquests primers dos anys han servit per posar les bases que s’han concretat en la millora de les dotacions de la plantilla municipal, la creació de l’oficina i el portal de la transparència, una contractació socialment i ambientalment responsable, i un pla de transformació digital municipal.
Però, alhora, hi ha un canvi més intangible que va prenent espais a molts llocs de l’organització, una transformació de la cultura organitzativa que ens permet anar caminant d’un model gerencial (jeràrquic, planificació de dalt a baix, centralització de les decisions, processos rutinaris…) al model relacional (estructures més planes tendents a l’autogestió, planificació de baix a dalt, descentralització de l’autoritat, presència dels ciutadans en la presa de decisions, augment de la innovació…). Canviar l’agenda de prioritats és tan difícil com adaptar les formes de treballar als nous objectius!
Aquests dos canvis travessen tot l’Ajuntament i afecten tots els seus integrants. En molts moments són il·luminadors, en altres generen dubtes i algunes angoixes. Sóc conscient que quan una institució transforma els objectius i canvia les maneres de treballar, encara que es faci amb cura, planificació i el temps necessari, exigeix molt més als seus membres en termes d’adaptació, d’entendre i incorporar noves lògiques de treball, de saber relacionar-se i ser cada dia més transversal, d’assumir responsabilitats i treballar per objectius… Per tot plegat, vull agrair-vos a tothom l’esforç. Aquesta nau continua sent capaç de reinventar-se i adaptar-se a un context cada dia més complex. Això no seria possible sense comptar amb tots vosaltres.
Gràcies.
PD. Acabo d’escriure aquestes ratlles i m’arriba el vídeo del Dani, un jove que expressa molt millor que jo alguna de les coses per a les quals estem treballant: