Una paraula recorre les ciutats: innovació. Oriol Nel·lo, en el darrer Barcelona Metròpoli, assenyala encertadament que no n’hi ha prou, que és necessari orientar-la a favor de les necessitats dels ciutadans. Innovar, introduir alguna novetat en la manera de fer les coses, no deixa de ser una eina que perd el seu sentit a l’elevar-la a la categoria d’objectiu. És evident, però, que l’aparició del món digital ha significat un canvi profund en l’articulació de la nostra societat. Més que una innovació ha produït una transformació o un canvi de paradigma que capgira les lògiques econòmiques, socials, polítiques i culturals. Com sempre que es produeix un salt tecnològic d’aquestes dimensions, s’obre un món d’oportunitats i, simultàniament, de nous perills. La innovació en aquest context és tan necessària per explorar els nous usos que ofereix la tecnologia com per aplicar processos d’innovació en tots els àmbits de la societat i per poder continuar servint els seus objectius originals. Innovar no és l’exaltació del nou, sinó aprofitar els nous instruments per apropar-se als vells objectius.

Destaco tres iniciatives ben actuals que van en aquesta direcció.

• Aquest mes de febrer torna a arribar el Mobile World Congres, la fira més gran que acull la nostra ciutat. Al costat del gran aparador econòmic global, la Fundació Mobile ha obert tres línies de treball permanents al llarg de tot l’any: una per millorar l’ecosistema empresarial de base digital (no us perdeu la nova edició del 4YFN), una altra per trobar solucions tecnològiques a reptes concrets (enguany centrat en persones amb discapacitats, big data i salut, i assetjament escolar) i, finalment, un conjunt de propostes per capacitar i debatre amb els ciutadans sobre els límits, riscs i oportunitats de les tecnologies digitals (vegeu el programa de la www.mobileweekbcn.com).
• Fa temps que una onada d’innovació recorre el sistema educatiu barceloní. L’interès és que no sorgeix de cap pla preestablert, sinó de l’acumulació de pràctiques innovadores en moltes escoles i instituts de la ciutat. Aquest procés de baix a dalt és el que pot garantir l’èxit i la implicació majoritària de tota la comunitat educativa. Un moviment de base que connecta amb els nous principis per repensar l’educació assenyalats per la UNESCO, i amb les iniciatives impulsades pel Consorci d’Educació i una colla d’entitats educatives de la ciutat. Barcelona va ser capdavantera de la renovació pedagògica a inicis del segle XX, ho va a tornar a ser en el tombant de la democràcia, i ara necessita aquesta onada per tornar a posar les bases d’una forma d’educar que posa l’alumne al centre de l’aprenentatge i considera ineludible la dimensió social de l’educació.
• Finalment porto dies atenent els grups d’alumnes del Mestratge en direcció de polítiques públiques locals que organitza el mateix Ajuntament. Han de presentar un treball basat en noves formes de gestió aplicades al context actual. Espai públic, gestió del patrimoni o el rol dels districtes són alguns dels temes triats. En tots ells, s’hi percep la voluntat de seguir pensant en l’interès general però a través de noves formes de proveir-lo. Un canvi des de dins, amb petites aportacions com estan fent alguns dels voluntaris que es van apuntar a mirar de portar a la pràctica el model que va proposar Frederic Laloux en el seu llibre “Reinventar les organitzacions”. Són petites iniciatives que caldrà regar i donar context. La innovació de veritat s’escapa dels grans plans i apareix en els racons més insospitats de les organitzacions.

La innovació és una eina si la posem al servei d’un objectiu, sigui econòmic, educatiu, social o de gestió pública, però sobretot si la despullem de la faramalla habitual que la converteix en una marca sense sentit.

PD: dijous passat la Guàrdia Civil es presentava a la seu de l’empresa BIMSA per investigar suposades comissions derivades de contractes d’obres. El compromís d’aquest Ajuntament per combatre la corrupció és total i són moltes les iniciatives endegades els darrers temps per prevenir aquesta xacra que amenaça els governs i la mateixa democràcia. Col·laborarem plenament amb la justícia en aquest i en qualsevol altre cas.

Tanmateix vull manifestar la meva plena confiança en la netedat del funcionament municipal i dels seus professionals. Sovint l’espectacle mediàtic que acompanya aquestes actuacions pot escampar una imatge distorsionada de la institució pública. És injusta i, el que és més greu, té el mateix efecte que la pròpia corrupció: afebleix els poders públics i la confiança en les seves institucions.