Escric aquestes ratlles de pressa, massa per poder dir alguna cosa amb sentit. Deu ser cosa del desembre, un mes que passa més accelerat que els altres. L’agenda treu fum entre les tantes reunions i temes per tancar abans que el 2016 deixi pas al 2017. I, a sobre, s’intensifica la vida familiar i els compromisos socials, amb dinars, celebracions i llistes de regals. La vida urbana implica velocitat, en contrast amb el ritme lent i repetitiu de la vida rural, però amb l’arribada del fred de l’hivern sembla que entrem en una mena d’esprint final esgotador.

Tot plegat ocorre en una ciutat que es vesteix de Nadal amb llums, aparadors engalanats, fires i totes les activitats a l’espai públic que van prenent intensitat fins a l’apoteosi final de la cavalcada de reis. La ciutat també s’accelera, es multipliquen les activitats i els carrers s’omplen de gom a gom, sigui per comprar, badar o passejar. “L’èxit de les ciutats depèn de la demanda de contacte físic” diu Edward Glasser. En un món cada vegada més virtual, on podem comprar, passejar i badar per Internet sense moure’ns de casa, els humans tenim necessitat de fer-ho al costat dels altres. La ciutat no és altra cosa que l’escenari que ho ha de facilitar i els dies de les aglomeracions de Nadal n’és la seva mostra més palpable.

Al mig del tràfec esgotador, quasi tots hi anotem un dinar o sopar de Nadal amb els col·legues de l’oficina, de la caserna, de l’escola, del museu o del centre cívic. Alguns fan un brindis per desitjar-se un bon any nou. Són moments interessants que no hauríem de passar per alt. Glasser, assenyalant la importància del contacte físic, fa referència “a la força que emana de la col·laboració humana”. A la ciutat, com a les organitzacions, la col·laboració entre els seus membres és el que genera tot el seu potencial. I no hauríem d’oblidar que no hi ha col·laboració possible, si no es construeixen relacions, si no és a base de teixir espais de confiança i de reconeixement. Les organitzacions complexes com el nostre Ajuntament funcionen cada vegada més pels circuits de la confiança que per l’autoritat de la jerarquia. No sé quants sopars de Nadal generaran els milers de treballadors municipals, però segur que ens ajudaran, com a mínim, a fer una mica més humana –i reposada– l’atrafegada vida municipal del final d’any.

Bon any 2017 per a tothom!