Hi ha dues menes de ciutats, les que exerceixen una influència més enllà dels seus límits administratius i les que no. Barcelona està entre les primeres, ho ha estat en el passat i ho segueix sent en el present. Hi ha molts exemples en la seva història en què ha estat referència internacional, però potser l’Eixample de Cerdà i la transformació associada a les olimpíades del 92, ara que fa 30 anys de l’atorgament dels Jocs, esdevenen dues fites ineludibles que expliquen el pes simbòlic de la nostra ciutat al món.
Avui per avui Barcelona continua sent observada fronteres enllà i cal destacar que estem en un moment en què el pes i la importància del futur de les ciutats és un dels reptes més significatius de la humanitat.
En aquesta arrencada de curs, han ocorregut alguns esdeveniments destacables des de la perspectiva internacional. El primer va ser el doble encontre internacional celebrat a Bogotà (assemblea de Ciutats i Governs locals units) i a Quito (Conferència de Nacions Unides sobre habitatge i desenvolupament urbà sostenible Habitat III), durant el mes d’octubre. Totes dues representen les trobades de més alt nivell d’allò que podríem anomenar “la diplomàcia de les ciutats” i són els escenaris privilegiats en què es posa a debat la ciutat en el context contemporani.
De manera sintètica, es poden assenyalar dues maneres d’abordar el desenvolupament urbà en aquest segle. D’una banda, la perspectiva de la competència, en la qual les ciutats competeixen entre elles per aconseguir recursos, inversions i oportunitats per al creixement. De l’altra, s’ha articulat en torn al dret a la ciutat un concepte que catalitza una visió de ciutat socialment justa, sostenible i democràtica. La incorporació del dret a la ciutat a la nova agenda urbana aprovada a Quito i l’elecció de l’alcaldessa com a copresidenta de CGLU situen l’èxit de la participació de Barcelona en aquestes dues cimeres globals.
Però no s’acaben aquí els èxits internacionals d’aquest darrer període. Durant el mes d’octubre, Barcelona ha estat una de les 15 ciutats guanyadores del projecte europeu Urban Innovative Action, pel qual rebrà 4,8 milions d’euros per desenvolupar el projecte B-Mincome, una prova pilot sobre la renda municipal d’inclusió. L’objectiu es trobar noves formes més eficients de lluitar contra la pobresa urbana, un dels problemes principals de les ciutats. I aquest guardó arribava pocs dies després que Barcelona hagués obtingut 15 milions dels fons FEDER pel projecte de l’àrea del Besòs, que persegueix millorar els indicadors de desigualtat social en una àrea especialment castigada per la crisi. Tot plegat projectes que tindran un impacte a la ciutat però que persegueixen dibuixar metodologies innovadores de noves polítiques urbanes.
I, finalment, la primera setmana de novembre, Barcelona acollia la primera trobada de ciutats sobre la governança del turisme urbà. París, Amsterdam, Estocolm, Reykjavik, Viena, Madrid, Lisboa, Bilbao entre d’altres ciutats, van trobar-se a Barcelona per afrontar el repte compartit de la gestió del turisme a la ciutat. Una altra dimensió de la vida urbana que exigeix sensibilitat i innovació.
Resoldre la governança de les ciutats té una relació directa amb els grans objectius socials, ambientals, econòmics i culturals del món contemporani. Barcelona no s’escapa d’aquest repte i, com en altres èpoques, allò que passi aquí tindrà repercussió en altres ciutats. La diplomàcia local ha de servir per compartir, cooperar i intercanviar experiències, però algunes ciutats hi tenen una mica més de responsabilitat.