“Barceloneses del mundo, uníos. Visca la Festa Major!” eren les paraules amb què Javier Pérez Andújar acabava un dels pregons més comentats dels darrers anys i arrencava una Mercè que, com sempre, l’acompanyaven núvols i algun aiguat.
Val la pena començar agraint els esforços de tantíssima gent que fan possible la festa i, en particular i de manera especial, a tots els treballadors municipals que garanteixen, any rere any, que aquesta explosió de vitalitat urbana sigui un èxit. Als equips de neteja, de la Guàrdia Urbana, de TMB, de Protecció civil, d’Esports, dels districtes, de Relacions Internacionals i, en particular, de Cultura, que posen cada any una entusiasta i precisa capacitat d’organització.
D’entre les moltes coses que aquest Ajuntament sap organitzar, les festes (des de les de barri fins a les de La Mercè) són de les més complexes. En primer lloc no les fem sols; no hi ha festa, ni gran ni petita, que no necessiti milers de ciutadans actius disposats a aixecar un castell o a engalanar un carrer. En segon lloc, perquè és indispensable treballar de manera transversal sabent que cada cosa que fa un departament està vinculada a la feina dels altres. I, en tercer lloc, perquè està plena d’imponderables; la festa sempre amaga sorpreses davant les quals cal reaccionar amb rapidesa i coordinació. És doncs un repte de gestió indiscutible.
Però la festa encara té una altra característica que la distingeix: és un material sensible per la seva enorme capacitat simbòlica. La festa major, d’un barri o de la ciutat, esdevé un mirall de la pròpia societat que la celebra. Hi ha moltes relacions entre la història de la festa major i cada època de Barcelona: des del canvi de Santa Eulàlia per la Mercè, coincidint amb l’eclosió de la ciutat moderna, a l’apropiació de l’espai públic durant les festes coincidint amb l’arribada de la democràcia a la ciutat. La Mercè segueix el pols de Barcelona, l’expressa i, en bona mesura, ajuda a configurar l’imaginari urbà.
Les paraules de Pérez-Andújar i el nou espai Mercè a la Trinitat es converteixen en una picada d’ullet cap el Besòs, el nou eix metropolità de la Barcelona d’avui. I com un eco de la Mercè, arriba una gran notícia: l’atorgament a l’Ajuntament de 15 milions de l’estratègia Edusi del programa FEDER per tal de bastir línies d’actuació i mesures concretes que permetin pal·liar els dèficits socials i ambientals de tota l’àrea del Besòs. Un èxit que també cal agrair a una colla de tècnics i que ha de permetre fer emergir el Besòs com un dels eixos centrals de la Barcelona metropolitana. Epíleg: mentre escric aquestes ratlles, es fa pública l’enquesta de serveis 2016. Nota rècord de valoració de la gestió municipal i millor valoració de pràcticament tots els serveis municipals. Felicitats, aquesta vegada, a tothom!