En el plenari del mes de maig es va presentar una de les mesures clau d’aquest mandat: el Pla de Barris. S’ha explicat abastament com a estratègia central per combatre la desigualtat a la ciutat, sens dubte una de les problemàtiques urbanes més punyents de l’actualitat i compartida amb la resta de ciutats del món. Però volia fer esment a tres elements de caràcter metodològic, que contenen una bona dosi de novetat respecte a les maneres tradicionals de l’acció pública.

• 1. La importància del lloc com a generador de respostes i oportunitats. Sovint expliquem l’acció de govern a partir de les disciplines pròpies municipals: educació, seguretat, urbanisme, habitatge, cultura, foment de l’ocupació… El pla de cada barri mira de capgirar la mirada i, a partir de les necessitats però també de les potencialitats de cada lloc, definir projectes i estratègies de treball. S’atribueix a René Dubos, un dels pares de l’ecologia, la frase “pensar globalment i actuar localment”; el pla, en certa manera, subverteix els termes: pensant el barri, actuem sobre la ciutat.

• 2. El segon aspecte, derivat del primer, és la necessitat de treballar a partir de la transversalitat, una paraula que s’acostuma a predicar molt i a practicar poc. Els murs que acostumen a limitar les àrees i els departaments d’una estructura complexa com és la municipal ho dificulten. Aprofitem l’oportunitat d’aquesta iniciativa per posar el projecte, qualsevol dels molts que sorgeixen a les trobades ciutadanes, i abordar-lo des de la perspectiva urbana, social, educativa, de gènere, de promoció econòmica… Això vol dir muntar equips multidisciplinars, pensar fora dels marcs mentals de cada àrea, estar disposats a sortir dels cànons dels plans sectorials.

• 3. I, finalment, el projecte vol apoderar els ciutadans, un terme que se’n parla molt però té la seva dificultat portar-lo a terme. Apoderar vol dir donar poder, altres vegades s’ha definit com la coproducció de polítiques públiques entre institució i ciutadania. Un camp enorme per explorar i aprofundir, i que exigeix una organització que incorpora el pols ciutadà i, en particular, a tots aquells col·lectius més compromesos i actius amb la seva ciutat. Si la transversalitat implica un esforç portes endins, l’apoderament ciutadà exigeix l’obertura i la col·laboració portes en fora. Tres elements que posen els districtes i els seus equips en el centre del projecte, no només per la responsabilitat en la gestió i en la relació directe amb el ciutadà, sinó també en la necessitat de pensar la ciutat des del barri, des de les dinàmiques que neixen a peu de carrer. En la metodologia del pla de barris, hi ha una enorme oportunitat d’innovar en la gestió pública municipal i avançar en la descentralització. Aprofitem-ho.

I acabo amb dos apunts de rabiosa actualitat. Aquest mes de juny té com a novetat l’inici del segon any de legislatura que arriba amb una ampliació de govern i amb l’ajust indispensable en l’estructura executiva municipal. Aquest mateix butlletí en dóna compte. I val la pena destacar que els canvis en l’organització han perseguit dos objectius: adaptar-la al nou cartipàs polític i, alhora, garantir la continuïtat de tots els projectes i accions endegats fins ara.

Tanco aquestes ratlles en el mateix moment que es fa públic el darrer baròmetre municipal. En destaco dues dades: l’atur i les condicions laborals són el principal problema dels barcelonins i un 52% dels ciutadans (una de les millors valoracions dels darrers anys) valora com a bona o molt bona la gestió municipal. Enhorabona a tothom!