Aquest mes de maig ja farà un any de les darreres eleccions municipals i sembla ahir… La vida urbana augmenta la sensació de velocitat i per qui la vivim des de dins de l’Ajuntament se’ns barreja amb la inquietud de saber donar resposta als canvis accelerats de la ciutat. De tant en tant val la pena aturar-se i mirar enrere, per celebrar els èxits i per avaluar allò que encara se’ns resisteix, però també per mirar de copsar canvis més intangibles. Les organitzacions són organismes vius, que evolucionen com ho fan les persones que la componen, tenen uns codis de funcionament o una “cultura organitzativa” que també mira d’adaptar-se a un entorn en transformació. Fer la llista de les fites assolides i dels objectius incomplerts és relativament senzill. Només una repassada als destacats de cada mes que recull aquest butlletí mensual, ja ens donaria una primera fotografia panoràmica de la gran quantitat de projectes i iniciatives que s’han endegat.

Però us proposo que penseu, per un moment, en tot allò que hem canviat però que és invisible en qualsevol balanç oficial. Les formes en què circula la informació, el to de les reunions dels equips de treball, els estils de direcció, les maneres amb què l’Ajuntament es relaciona amb la ciutadania, el to de la comunicació institucional, la forma i els llocs on es prenen decisions, els espais de coresponsabilitat… Som una mica més col·laboratius? Més transversals? Més propers? Més sensibles? Més transparents? Ha millorat el clima laboral? Tendim a avaluar, i és molt necessari fer-ho, en termes d’eficàcia –objectius assolits– i eficiència –la relació entre els objectius i els recursos emprats–, però no hauríem d’oblidar que és tan important “allò que fem” com “la manera de fer-ho”.

I ja que avui destaco que el maig serà mes de balanç, de mirar una mica enrere per agafar forces pel que ens queda per fer, acabo recomanant-vos una mirada retrospectiva de la ciutat que qualsevol barceloní i barcelonina hauria de veure: L’exposició inaugurada el mes d’abril al Palau de la Virreina Barcelona. La metròpolis en l’era de la fotografia, 1860-2004. La mostra té un doble interès. D’una banda, esdevé una mena d’àlbum de fotografies de la ciutat al llarg de la seva història, aturant-se en els moments clau que expliquen aquest llarg període. De l’altra, i aquí rau el que fa excepcional aquesta proposta, l’exposició explora les relacions de poder en l’ús de la fotografia, és a dir, entre l’ús propagandístic que n’ha fet el poder i les institucions, i l’apropiació progressiva del mitjà per part dels moviments socials de la ciutat.  Mirar enrere és una bona manera de projectar el futur!