Lamento haver d’irrompre avui a les pàgines d’opinió d’El Periódico però l’article que dilluns signava en aquest diari Antoni Balmón no m’ha deixat gaire marge. Qui em coneix sap que sóc un gran defensor del debat polític, de la confrontació pública d’idees per molt allunyades que aquestes semblin estar. Com a membre de l’Executiva del PSC, sempre que ha calgut, he defensat i argumentat en aquest marc els meus punts de vista. És per això que la lectura d’El dret a existir del PSC ha estat com una bufetada d’inici de curs. Sincerament, em costa entendre l’agror que destil·la aquest escrit. En política –que ho és tot menys una ciència exacta- qualsevol idea ha de poder estar sotmesa a la crítica, però hi ha un límit que mai s’hauria de superar: substituir les raons, els arguments, pels atacs personals.