“Els Jocs han paralitzat Trias i han mostrat la seva incapacitat a fer d’alcalde”

Publicat el per
  • El president del GMS critica la decisió de Trias de no optar als Jocs Olímpics d’hivern de 2022 i la manera “patètica i covarda” com ha tancat avui el culebrot
  • “Fer d’alcalde de Barcelona és no tombar a la primera de canvi, és combatre les resistències i vèncer-les, és liderar més enllà de la institució que administres, és plantar-se davant de que sigui”, ha ressaltat Martí
  • “Barcelona no mereix tenir un alcalde a qui li fa pànic ser-ho, qui amb el primer entrebanc dimiteix”, ha denunciat el regidor socialista

“L’alcalde de Barcelona ha tancat avui el culebrot dels Jocs Olímpics d’Hivern. I ho ha fet d’una manera patètica i covarda. Tancar un projecte com aquest amb una nota de premsa, confirmant el que alguns ens imaginàvem, ho trobo covard. L’opció de 2026 és un engany, ho sabem tots. El COI no té escrita la norma de la rotació continental però no hi ha cap raó per pensar que aquesta vegada es trencarà una cadència que dura des de fa més de 20 anys”.

“Trias porta més de dos anys governat. Cap projecte important, motor de desenvolupament que ell hagi plantejat, ha tingut el suport polític, institucional i ciutadà dels Jocs. Un suport, que avui expressa una enquesta publicada a El Periódico, de gent que diu ‘si’ sense conèixer el projecte. El més greu és que el projecte s’ha treballat molt bé però no s’ha presentat a la ciutadania. Sense fer-ho, ja compta amb prop del 60% del suport ciutadà. En el que queda de mandat, no sé què presentarà Trias. Que ens expliqui quines altres iniciatives compten amb un suport com aquest. Potser va tenir aquest consens el Blauctinea? Potser va tenir aquest consens la Marina de luxe? Potser va tenir aquest consens les Portes de Collserola? Cap iniciativa estratègica ha tingut el suport polític i ciutadà institucional dels Jocs”.

“De nou, el PP és el que marca l’agenda de Barcelona. La imatge d’anar corrents a explicar al president Rajoy que estigués tranquil perquè la ciutat no es presentaria al 2022 i alhora exigir un ultimàtum de 72 hores als grups polítics de l’Ajuntament em sembla d’una deslleialtat i d’una covardia política dignes d’una manera de fer política lamentable i pròpia d’un altre època. Aquell ultimàtum era pur teatre: la decisió ja estava presa. M’agradaria pensar que algun dia desterrarem aquesta vella i antiga manera de fer política, basada només en el càlcul, en els interessos del jo i en la por. Ha estat la por allò que ha paralitzat a l’alcalde; la por a la consulta, la por a poder tenir suports suficients… És una llàstima pels Pirineus, doncs aquests Jocs impulsaven la seva presència internacional”.

“En política el camí mai és pla. No es pot liderar una ciutat com Barcelona si un no està disposat a jugar-se-la. En el primer entrebanc, Trias ha dimitit. Barcelona necessita un alcalde valent al capdavant. Avui ha tornat a demostrar que és un alcalde en funcions, un alcalde de transició. Fer d’alcalde de Barcelona és no tombar a la primera de canvi, combatre les resistències i vèncer-les, liderar més enllà de la institució que administres, fer de segona autoritat del país, plantar-se davant de qui sigui i no subordinar-te a ningú”.

“No negaré mai la possibilitat que Barcelona es presenti als Jocs d’hivern, però no garantiré avui suports a quatre anys vista, ho trobo massa agosarat. Plantejar avui un posicionament polític que s’ha de prendre d’aquí 4 anys em sembla absurd. Durant aquests anys a Barcelona no passarà res”.

“El 13 de gener de 2010 alguns van riure molt quan l’alcalde Jordi Hereu va proposar optar a uns Jocs d’hivern. El temps ha demostrat que s’havia fet bé la feina. Allò era una aventura amb possibilitats d’èxit i interessant en l’articulació del país i de la relació de Barcelona amb Catalunya. Avui aquella aventura Trias l’ha acabat amb una nota de premsa”.