Les ciutats contemporànies han superat el municipi esdevenint àrees urbanes de límits difosos que s’imposen més enllà dels debats polítics. Geògrafs, urbanistes o economistes ens diuen que la realitat urbana té estructura de regió metropolitana, ja que la ciutadania utilitza tot aquest territori en la seva vida quotidiana. I ho constatem diàriament, amb la quantitat de fluxos, relacions i iniciatives de tota mena que s’hi donen.
En aquest article defenso que el projecte per a la Barcelona d’aquest segle només es pot dibuixar repensant polítiques en urbanisme, educació, promoció econòmica, cultura, gestió de residus, zones verdes o habitatge a escala metropolitana.