El meu model Barcelona, el meu projecte de ciutat s’estructura en tres potes. La primera: l’educació, l’educació i la cultura, en aquesta proporció. La segona: abast i geografia metropolitanes amb polítiques econòmiques i urbanístiques compartides. La tercera:  el ‘salari Barcelona’ com element de cohesió social.

 1.- Educació, educació i cultura: Cal adequar el sistema educatiu al sistema laboral, protegir-lo des de les bressols a les universitats i combatre el fracàs escolar.  N’estic convençut: La qualitat del sistema educatiu i la qualitat educadora de Barcelona són la millor inversió de futur”

2.- Geografia metropolitana: Citant a Torras i Bages he de dir que Barcelona serà metropolitana o no serà.  Serà un sol espai urbà format per 36 municipis amb l’urbanisme i l’economia amb estratègies comunes.

 3.- El salari Barcelona: O si voleu salari social indirecte.  Aquest capítol se centra en els intangibles, el valor afegit,  que rebem els barcelonins pel fet de viure a Barcelona. Parlo de serveis, d’espai públic i de prestacions urbanes com a base per a la cohesió social.

 Si Pasqual Maragall va canviar la pell de la ciutat, ara el que cal és transformar els intangibles de Barcelona.