Les ciutats es troben en una cruïlla complexa i afronten tres emergències accentuades per l’epidèmia: una emergència climàtica que amenaça la pervivència del planeta, una emergència social que incrementa la desigualtat i provoca pobresa i vulnerabilitat, i una emergència econòmica amb una crisi de la qual encara es difícil percebre el seu abast. Les ciutats hi juguen un paper central, en part perquè les conseqüències de les tres crisis s’hi manifesten amb més cruesa, però alhora perquè són les grans metròpolis les que disposen de l’energia i el potencial per donar-hi resposta.
Des dels Ajuntaments metropolitans obrim un procés de reflexió compartit per elaborar l’estratègia de la Barcelona Metropolitana per la propera dècada, entenent que la ciutat real és la regió metropolitana, la Barcelona dels 5 milions. La qualitat de l’aire no respecta les fronteres municipals, la segregació territorial té dimensió metropolitana, i un model econòmic més equilibrat només és pot definir a partir del potencial del Penedès, la vitalitat del Llobregat i les seves plataformes econòmiques, el continu urbà al voltant del municipi barceloní, la qualitat del vida del Maresme o el motor industrial dels dos Vallesos. Una ciutat que no l’hem d’entendre amb una estructura centralitzada, sinó com una ciutat de ciutats, amb centralitats potents escampades per tot el territori.
En temps d’incerteses com els actuals, quan encara no hem sortit d’una de les pitjors epidèmies globals, pot semblar que voler planificar el futur és una autentica bogeria. Però els reptes són de tal magnitud que és necessària una visió compartida i una acció concertada a mig i llarg termini per fer-hi front. S’acaba el temps i una de les característiques d’aquest temps és que cap poder sol, ni públic ni privat, és capaç de donar una resposta global a l’emergència que estem vivint. Necessitem fer-ho plegats.
No es tracta de pal·liar els dèficits de la societat, o de corregir determinades dinàmiques del mercat. Es tracta d’orientar el model de ciutat i societat que volem, i atrevir-nos a dibuixar missions realment transformadores. A tall d’exemple, si volem una Barcelona climàticament neutre i ens proposem aconseguir-ho en deu anys, caldrà articular molts projectes i actors diferents: inversió pública, reorientació de sectors com el de la construcció cap a la rehabilitació d’edificis, salts importants en el vehicle elèctric, la implicació del sector energètic, o l’aposta per la innovació i desenvolupament posant en joc l’entramat de centres de recerca de la regió. Necessitem el compromís d’una gran multitud d’agents que treballin en la mateixa direcció per aconseguir els objectius que ens proposem.
Només podem donar resposta als grans desafiaments contemporanis partint de la geografia de la Barcelona dels 5 milions d’habitants. Hem d’articular un pla a partir de missions que ens permetin desplegar un procés transversal i participatiu. Un autèntic Compromís metropolità. Com ja ha fet altres vegades en el passat Barcelona, i ara amb tota la regió metropolitana, construirem un futur i no permetrem deixar-nos portar per la inèrcia d’un món en estat d’emergència.
Per construir aquest futur no comencem de zero. Hi ha algunes iniciatives territorials singulars que compleixen ja amb els requisits de ser útils per la sostenibilitat, la cohesió i la reorientació de l’economia que caldrà posar en valor, com el projecte de transformació del Besòs-Tordera amb una nova centralitat a les tres xemeneies de Sant Adrià amb el hub internacional per al desenvolupament sostenible i la pau, o el Centre Europeu d’excel·lència de l’hidrogen. I moltes més.
Ara és el moment i, a més, tenim una gran oportunitat amb el que representa el fons de recuperació i resiliència de la Unió Europea. A partir d’una bàsica regla de tres, dels 140.000 milions que Europa ha adjudicat a Espanya segons la seva població, a la regió metropolitana de Barcelona n’hi tocarien més de 15.000. És una quantitat enorme de recursos que haurien de servir per impulsar els canvis estructurals que plantegem on la participació activa de les ciutats és un repte ineludible. Ens hi hem posat, no perdrem l’oportunitat. I ho farem plegats.
