L’Àrea Besòs està cridada a ser l’eix vertebrador de la centralitat nord de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Un projecte que pren tot el seu significat amb fa futura Estació de la Sagrera i la nova Plaça de les Glòries.
Arxiu de la categoria: Articles
Buscant un model. Bcn.cat. Març de 2012
Barcelona és una capital cultural i educativa, de geografia i abast metropolità, que ofereix un salari ciutadà de qualitat. Educació, educació i Cultura. Òptica metropolitana amb urbanisme de proximitat. Salari Barcelona com a vertebrador de la igualtat social. Aquesta és el meu model de ciutat
El Besòs, el Tàmesi barceloní? Ara, 17 de gener de 2012
L’àrea de Barcelona que acumula tant la tensió pròpia dels nostres temps com també una gran càrrega de memòria popular és el Besòs: refermat per la connexió entre les rondes del litoral i de dalt, el riu ha actuat de límit i de frontera de la Barcelona de Cerdà i ha d’esdevenir d’eix d’una nova lògica urbana. ¿Podríem deixar de preocupar-nos de ports de luxe, de portes i pistes de gel, del metabolisme i la moda smart i parar atenció en allò que realment configura la Barcelona del futur?
Urbanisme ‘is over’? Ara, 29 de novembre de 2011
La ciutat avui té noves exigències, la dimensió de regió metropolitana és central i cal, en molts casos, transformar les trames urbanes per imprimir-hi un nou dinamisme. És necessari reciclar barris i edificis, però no podem partir de zero com feien els metabolistes al Japó de la postguerra. La ciutat, com deia Calvino, és el temps condensat a l’espai, i tot el que fem avui ha d’estar empeltat de passat i carregat de futur. L’urbanisme continua sent la millor eina per encarar-ho.
La partitura. El País, 22 de juliol de 2011
Después de la doble derrota electoral –y las del PSC han sido de órdago- es cuando las ponencias políticas son más necesarias. Cualquier ciudadano pediría claridad, objetivos bien definidos, estrategias precisas y una cierta contundencia en los planteamientos ideológicos y conceptuales. Pero ya les aviso: nada de eso se encuentra en las 60 páginas a discutir y aprobar por parte de los 800 delegados socialistas. Desgraciadamente, se trata una vez más de ese tipo de texto, clásico en las literaturas partidarias, que empieza con declaracions rimbombantes, se entretiene en cuatro generalidades articuladas por sectores o áreas de gobierno para que nadie pueda decir que de lo suyo no se habla, unas pizcas de lo que hoy no puede faltar –salir de la crisis, sostenibilidad…- y a otra cosa, mariposa.
Un obús a la cultura. El Periódico, 5 de juliol de 2011
La coneguda com a llei òmnibus modifica massa coses i massa importants, en un únic projecte legislatiu, però, en qualsevol cas, revela de manera diàfana línies mestres i intencions polítiques del Govern de CiU. En termes culturals dibuixa un nou model de funcionament que, més que significar una resposta a la crisi, l’aprofita com a excusa per generar un nou tauler de joc més reduccionista que l’actual.
El gest metropolità. El Periódico, 13 de juliol de 2010
El gest metropolità exigeix definir noves àrees de centralitat (la tèrmica del Besòs, sens dubte, en serà una) més enllà de la ciutat central fomentant canvis en l’imaginari urbà; necessita repensar polítiques a escala metropolitana en tots els àmbits –en urbanisme i en educació, en promoció econòmica i en cultura, en residus i en zones verdes, en seguretat i en habitatge, en turisme i en immigració-, i és indispensable articular un govern metropolità molt consistent (…), un pas cap a la constitució d’un veritable ajuntament metropolità que integrés al conjunt dels municipis actuals.
Apertace .
Diálogo intercultural. El País, 22 de gener de 2008
Barcelona es la capital de la cultura catalana, una mancha cultural de límites imprecisos y con una lengua propia que la articula. Una cultura que se ha construido fruto de múltiples intercambios a lo largo de la historia y que tiene el reto de acomodar la creciente diversidad cultural que la visita. En este proceso, complejo y dinámico, nuestra ciudad puede convertirse en ejemplar y demostrar que la diversidad es el petróleo que mantendrá en marcha la creatividad.
Política, cultura y ciudad. El País, 22/9/2007
Se intuyen cambios en el relato. La esfera de lo simbólico está adquiriendo una importancia que hace difícil sostener que el papel de la cultura es un mero instrumento para “otros desarrollos”. El sumidero de la “sociedad líquida” se ha tragado muchos de los “sentidos” que la historia de la humanidad había construido, y esto obliga a (re)construirlos de nuevo. Dauha La cultura es el pozo del que sacar agua. Y la política haría bien en mantener e invertir en sus manantiales.