Aquest matí he fet balanç del primer any del govern Trias. Al web que avui estreno trobareu el resum de la roda de premsa. Al meu bloc us deixo escrites algunes reflexions. La primera, de calaix: administrar les competències municipals i definir i gestionar un projecte de ciutat que afronti els reptes contemporanis són les dues exigències a les que ha de fer front tot alcalde. L’administració quotidiana es recolza, sobretot, en la cultura de la organització municipal i en la capacitat del cos de funcionaris i treballadors públics. El projecte de ciutat, en canvi, és on pren sentit la política en majúscules.
La segona: el primer any de govern Trias va començar amb un traspàs exquisit i amb una gran dosis de continuisme en la gestió de les competències municipals. El nou alcalde heretava un Ajuntament amb una sòlida salut financera i uns treballadors altament qualificats. En allò que el govern actual ha estat més incapaç és alhora de definir i posar en marxa un projecte global per la ciutat, un horitzó a mig i llarg termini que aprofiti al màxim les potencialitats de Barcelona per afavorir el creixement econòmic i estableixi un vertader pla de xoc per contrarestar els efectes socials negatius de l’actual crisi econòmica.
La tercera: el gran problema del govern actual és la feblesa. Mai l’Ajuntament havia tingut un govern recolzat de manera tant minoritària. La incapacitat per articular una majoria estable es deu a l’escàs lideratge de l’alcalde Trias vers els seus propis regidors, molts d’ells més preocupats a que passi la seva que a contribuir en un projecte col•lectiu. Al menys s’hi troben tres lògiques, poc complementàries, en l’equip de govern: el futurisme tecnològic de l’àrea d’Hàbitat Urbà de llenguatge confús i projectes grandiloqüents; la deriva identitària a l’àrea de cultura, que poc a poc anirà apagant el nervi cosmopolita del nostre sistema cultural, i el neoliberalisme conservador de l’àrea de Promoció Econòmica impertèrrit al drama de l’atur a Barcelona.
I la quarta: manca de projecte, subordinació a la Generalitat i feblesa política són els tres atributs del govern Trias. La bona salut organitzativa i econòmica de l’Ajuntament, la inèrcia de projectes endegats en el passat i la continuïtat en l’administració de les competències municipals, actuen com a camuflatge de les debilitats del govern actual però progressivament s’aniran afeblint si no es capgiren. Barcelona no és només un territori per administrar: és la oportunitat del país per trobar solucions genuïnes a la difícil situació que estem travessant. Els socialistes no pararem de proposar i dibuixar un projecte, d’oferir acord generós per enfortir l’acció de govern. La qüestió és si el govern compta amb un lideratge capaç d’aprofitar la oportunitat. Amb mig govern no n’hi ha prou per recuperar-lo, cal projecte amb majúscules i capacitat de pacte.