Jordi Martí és entrevistat a Jordi Martí Grau al programa de la Tarda a la Xarxa Ràdio.
Arxiu de l'autor: jmar
Entrevista Jordi Martí a BTV
Entrevista a les Notícies de les 10 a Jordi Martí, a càrrec de Xavier Muixí. (A partir del minut 20)
Conferència Jordi Martí Auditori RBA
La ciutat i els seus governs. Ara, 4 d’agost 2012
Cada vegada queden menys dubtes que el govern de Rajoy utilitza la crisi com a coartada per a un triple objectiu: una recentralització de l’EStat amarada d’un espanyolisme antic en què les autonomies són una nosa; el desmantellament progressiu dfe l’Estat del benestar amb la permanent excusa que no el podem pagar, i una involució en drets socials.
Defensem el model Barcelona. Bcn.cat, 1 agost 2012
L’alcalde Trias s’ha de posicionar i ha de decidir entre pactar amb el grup del Partit Popular o amb el Grup Municipal Socialista. A Barcelona, l’aritmètica no permet geometries variables. Quan els partits de dretes pacten, Barcelona i el seu model se’n ressenten. CiU i PP, junts, no sumen mai i resten sempre.
Aquell estiu de 1992
Aquell estiu de 1992
Aquell estiu de 1992 Barcelona va seduir al món però, sobretot, va seduir als barcelonins i barcelonines que vam descobrir que, en aquesta ciutat, existeix una manera de ser, de fer, d’entendre i de sentir, genuïnament barcelonina. Els Jocs ens van permetre fer història i el que és més important, ens van permetre formar part i ser còmplices de la Història, en majúscula.
Els Jocs van transformar Barcelona de cap a peus, ens vam retrobar amb el mar; la van circumval·lar unes Rondes que la van fer més metropolitana i ens van regalar un nou barri, el de la Vila Olímpica. Totes les infraestructures esportives funcionen a ple rendiment i avui Barcelona manté el seu encant, ‘hechicera’ la va definir aleshores Peret.
Per a mi el secret de ser els amfitrions, dels que encara avui es qualifiquen com als millors Jocs de la història de l’Olimpisme, es deu a múltiples factors; a moltíssimes complicitats; a moltes hores de feina i de dedicació absolutes; però també a una manera d’entendre i de construir Barcelona i a la il·lusió d’una ciutat que s’hi va abocar en cor i ànima i amb voluntat de servei. Va ser com si de sobte l’aneguet lleig es mirés a l’estany per veure-hi un cigne esplendorós.
Aquest somni es va fer realitat gràcies a la capacitat, a l’entusiasme, a l’optimisme, a l’afany, a la capacitat per engrescar i a la Política en majúscula, que representa la personalitat i el lideratge de l’alcalde Pasqual Maragall. Aquells anys, semblava que Maragall hagués transformat la vara d’alcalde en una vareta màgica que no entenia d’impossibles i que transformava els imprevistos en noves oportunitats, per fer de Barcelona una autèntica ciutat dels prodigis. Gràcies Pasqual, un cop més.
Ser de Barcelona és gairebé un estat civil: la societat i la xarxa associativa i d’entitats d’aquesta ciutat són el motor d’aquesta ciutat que s’estima i amb la que s’identifica. Cal renovar l’esperit d’aquells dies, amb nous reptes i nous horitzons, adequats a les circumstàncies, perquè la meva Barcelona és aquella que vol seguir mirant-se al mirall i reconèixer-se perquè tot i haver-se marcat nous reptes, noves transformacions, nous objectius manté, en aquest món cada dia més global i més uniforme, la seva autenticitat, la seva personalitat i els seu sistema de valors i principis, és a dir, conserva i potencia el seu valor afegit.
Aquests dies en que commemorem el 20è aniversari de Barcelona’92 amb orgull, nostàlgia i amb un somriure als llavis i moltes anècdotes lligades a aquell màgic estiu del 92. Cal, ara més que mai, renovar la confiança, el compromís i l’autoestima amb el reconeixement de la feina ben feta. Barcelona ’92 va ser el principi, que no el final, de molts principis de futur.
Gobernar a golpe de recorte. ABC, 31 juliol 2012
Reflexió sobre com Rajoy imposa la força de la seva majoria absoluta al diàleg i a la recerca d’un mínim comú denominador. Rajoy optar per governar a cop de Drecret fins el punt de contravenir l’Estat de Dret atacant de manera frontal les competencies autònòmiques i l’autonomia municipal.
La catifa
El Pla Integral de Trinitat Vella, el monestir de Pedralbes i el Teatre Arnau. Ha sigut marxar l’alcalde Trias a Xina i que comencin a entrar-li pedres a la sabata. Pedres col•locades pels seus propis regidors i fetes, totes, d’un mateix material: la falta de respecte als veïns de Barcelona. Que CiU governa la ciutat en minoria ja se sap. Que CiU ha decidit viure de la inèrcia d’anteriors mandats, també. Que CiU no té projecte per la ciutat, també. El que costa de creure és veure quina és la manera de tenen de fer política.
De tants anys a l’oposició he de reconèixer que esperava idees a dojo, projectes il•lusionants, noves maneres d’entendre l’urbs, noves mires… Fins avui, no he vist res d’això. Tot el contrari, el govern Trias comença a acumular massa exemples d’incompliments, desconeixement…
La setmana passada vàrem conèixer que el regidor de Sant Andreu, Raimond Blasi, havia plagiat pel seu Pla Integral de Trinitat Vella -segons ell, estratègic- un pla que s’havia pensat pel barri de Campclar de Tarragona uns anys abans. Vaig denunciar aquest plagi i vaig exigir a l’alcalde que el retirés. Barcelona no pot tirar endavant un Pla que repeteix paràgrafs sencers d’un text creat pel pla tarragoní, no pot aplicar un Pla que no parteix de la realitat de la Trinitat Vella barcelonina sinó d’allò que algú va pensar per un altre indret. Aquest fet vergonyós, una falta de respecte pels barcelonins i pels veïns d’aquest barri, l’Ajuntament ha decidit escombrar-lo sota la catifa. Sense rectificacions, sense disculpes públiques.
La falta de respecte que CiU mostra envers els ciutadans també la té pels seus electors. En campanya electoral, així està recollit en el seu programa (pàgina 344), Trias va prometre, literalment, “impulsar el retorn del monestir de Pedralbes al barri de Sarrià”. Una promesa simbòlica que impacta en la línia de flotació sentimental de molts veïns. Aquesta setmana hem sabut, però, que és una promesa “ridícula i absurda” –les cometes són d’Antoni Vives, tinent d’alcalde d’Hàbitat Urbà i regidor de Les Corts-, com ridícul i absurd, diu Vives, “és que Sarrià vulgui recuperar el monestir”. Desdir-se només un any després del seu programa electoral no és el millor favor que se li pot fer a la política, mancada com està de credibilitat. Què difícil és que la ciutadania recuperi la confiança en la política si els polítics actuem amb aquesta falta de respecte.
Un altre exemple: desconèixer que un equipament com el Teatre Arnau ja és municipal. Ara hem conegut que el Govern municipal –el mateix que plagia plans integrals i que es desdiu de promeses electorals- desconeix quin és el seu patrimoni. El PAD de Ciutat Vella per aquest mandat ens regala un motiu més de preocupació. La regidora Mercè Homs, que durant bastants anys va estar adscrita al districte, té vol adquirir l’Arnau. Hi estem tant d’acord que per això ja el vàrem comprar… l’any 2011. Falta de idees? Desconeixement del seu districte? Els veïns es mereixen molt més.
Em preocupa saber fins quant podrà aquesta catifa cobrir errors, desconeixements, plagis…
Menos Barcelona. ABC, 10 de juliol de 2012
El Ayuntamiento y los técnicos que en él trabajan llevan muchos años realizando planes integrales. Planes en los que podemos o no estar de acuerdo -para eso existe el debate político- pero que jamás han necesitado ser plagiados, como el de Trinitat Vella. Como barcelonés y como regidor me avergüenza la falta de respeto que CiU ha demostrado tener con la ciudad y con sus vecinos.
Entrevista a els Matins de Catalunya Ràdio
Jordi Martí, president del Grup Municipal Socialista, és entrevistat als Matins de Catalunya Ràdio, per Manuel Fuentes.