Signar un conveni de cooperació cultural un divendres per la tarda no acostuma a lluir gaire, certament. La setmana passada, mentre molts de nosaltres apuràvem les últimes hores del divendres endreçant papers i tancant detalls de la següent amb la ment, cal dir-ho, més posada en la revetlla de sant Joan, els alcaldes de Barcelona i Budapest signaven un conveni que té el lloable propòsit d’enfortir les relacions culturals entre totes dues ciutats. Fruït d’aquest acord, aquesta era la gran notícia, es construirà al parc del Castell de l’Oreneta un parc infantil dedicat a Jaume I i a Violant d’Hongria. L’escassíssim ressò de l’acte contrasta, però, amb l’immens enuig que vaig sentir al conèixer aquesta trobada. Sembla que a l’alcalde Trias els convenis comencen a jugar-li males passades.

Per transmetre-us la meva indignació -o, millor, consternació- deixeu-me que us expliqui qui és l’alcalde de Budapest. La capital hongaresa està governada per István Tarlós, dirigent del Fidesz, el partit conservador que també governa Hongria des de l’abril de 2010. Tres exemples de la seva manera de fer que parlen per si mateixos. El primer: Tarlós es nega a recolzar públicament la celebració dels LGBT Eurogames, una prova que Barcelona va acollir el 2008. El segon: Tarlós va voler que Budapest tingués un carrer dedicat a Cecile Tormay, escriptora hongaresa que va morir el 1937 i que ha inspirat a molts pensadors i líders antisemites. Només la pressió ciutadana i del Congrés Mundial Jueu va frenar aquest homenatge inadmissible. El tercer: Tarlós és el responsable del nomenament de György Dörwer com a director del teatre l’Új Színház, un dels més emblemàtics de la ciutat.

Dörwer és un actor d’ideologia antisemita i xenòfoba membre del Jobbik, partit d’ultradreta i filo-feixista, amb organització paramilitar inclosa: la temuda Guàrdia Hongaresa. Aquest partit, que entre d’altres coses posa en dubte l’Holocaust, va proposar, a finals de l’any passat, fer una llista de parlamentaris jueus per raons, deien, de seguretat nacional. Homòfob reconegut, Dörwer va nomenar com a número 2 del teatre a István Csurka, president del partit d’extrema-dreta MIEP. Un dels projectes que tenien en ment era estrenar un espectacle sobre una conspiració jueva per destrossar Hongria. Davant d’això, la ciutadania i l’oposició política van aconseguir frenar aquest espectacle però no que continuessin al capdavant del teatre. Davant les crítiques, la reacció de l’alcalde de Budapest, el mateix que el passat divendres signava un conveni amb Xavier Trias al nostre Ajuntament, va ser d’un alt nivell pedagògic i polític. “El debat [sobre els nomenaments] està tancat. Circulin i callin, ciutadans, perquè aquí decideixo jo”. Aquest és l’alcalde de Budapest.

A Barcelona, divendres per la tarda, se signava un conveni de cooperació cultural. La notícia, però, no era el parc infantil. La notícia és que Barcelona signava mantenir relacions amb una ciutat que té un alcalde que empara aquests comportaments. La història medieval, alcalde Trias, no pot fer desaparèixer la Hongria actual, un país, li recordo, que ha canviat la seva constitució per retallar drets.

Els convenis, us ho deia abans, comencen a deixar en evidència a Trias. ¿Què fa l’alcalde de Barcelona signant un acord amb un polític que nomena directors xenòfobs i homòfobs, proposa carrers per honorar escriptors antisemites i es nega a recolzar iniciatives de gais? Són varies les respostes a aquesta pregunta. Trias, divendres passat, va fer, senzillament, el ridícul polític. Ja ho avanço avui: al Plenari d’aquest divendres demanaré a l’alcalde que deixi sense efectes aquest vergonyant conveni amb Tarlós. La marca Barcelona, de la que tant presumeix Trias, és el resultat d’una equació on intervenen molts factors; la projecció internacional n’és un i no crec que ajudi gaire signar un acord amb un alcalde que dóna cobertura a l’homofòbia i l’antisemitisme. La nostra ciutat ha d’estar associada a allò que encarna aquest polític? No!

¿És rellevant que el partit al que pertany l’alcalde de Budapest, el Fidesz, hagi impulsat canvis constitucionals que allunyen la seva carta magna dels paràmetres democràtics de la Unió Europea? ¿És rellevant que Fidesz hagi fixat a la constitució que les persones sense llar puguin ser penalitzades per viure al carrer? ¿És rellevant que Fidesz hagi aprovat una llei que dificulta l’accés a informació d’interès públic com el sou i les dietes dels polítics i l’ús dels fons públics?  Si!

Acabo. Només recordar allò que escrivia Primo Levi: “Que algo inaudito haya sucedido es, en sí mismo, la prueba de que puede volver a suceder”.

PD: En allò que sí estic d’acord amb Trias és en fer més parcs infantils a Barcelona…